Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Junts i Vox, de bracet

L’objectiu de Vox és fer caure Pedro Sánchez, tot basant-se en insults, mentides i retalls de diari. L’objectiu de Junts és bloquejar l’acció de govern i que el president plegui. Es pot entendre el posicionament de la ultradreta que amb un discurs ranci i caspós reivindiquen temps passats com veurem el pròxim 20-N.

Però la pregunta del milió és saber a què juga Junts. Se situen una vegada més lluny de la política útil per a centrar-se en posicionaments antisistema. El tàndem Turull-Nogueras –els llepacrestes d’en Puigdemont– s’han multiplicat aquest darrer cap de setmana als mitjans de comunicació, tot intentant justificar allò que realment és impossible d’explicar.

Puigdemont sempre ha confós el govern amb l’estat. I com molt bé escrivia el proppassat dissabte Jordi Xargayó –tot aportant dades concretes– els jutges d’aquest país són simpatitzants de Vox i el PP majoritàriament. El govern espanyol aprovà la llei d’amnistia que afavoria clarament Carles Puigdemont. Li van fer un vestit a mida, però el TC l’ha frenada fins al primer trimestre de l’any que ve. El PSOE es deixà molts pèls a la gatera en aquesta qüestió i en l’Espanya profunda perdé vots a gavadals. Foren milers els simpatitzants i afiliats socialistes que es veieren obligats a empassar-se el gripau. D’altra banda, avui es parla el català amb absoluta normalitat a les corts espanyoles i el ministre Albares continua treballant perquè la UE reconegui les llengües minoritàries.

Tanmateix, el PSOE votà a favor del traspàs de competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, però el posicionament de les noies d’Unidas Podemos fou definitiu perquè la iniciativa fracassés.

Però aquest no és el problema. Les dificultats de Junts venen per la manca d’una estratègia política. Els seus dirigents pensen massa en clau interna i han abandonat el seu electorat. Si ja al Parlament passen del tot desapercebuts, a Madrid renuncien a pactar uns pressupostos que contemplin les necessitats dels catalans. Prefereixen dir no a tot, però no s’atreveixen a presentar una moció de censura, perquè perdrien bous i esquelles i la seva mínima capacitat d’influència.

Només l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha estat capaç de denunciar la política estèril del seu partit, tot reconeixent que Junts hauria de negociar els pressupostos de l’estat. És curiós que ningú no l’acompanyi en les seves manifestacions. Fins i tot el màxim càrrec institucional com és el president de la Diputació calla. No ha dit ni ase ni bèstia quan és un polític que sempre s’ha caracteritzat pel pacte. La preocupació ha de ser màxima, atès que Junts perdrà un munt de càrrecs municipals en les pròximes eleccions locals.

D’altra banda, els alcaldes i alcaldesses necessiten tenir la mà estesa al govern de la Generalitat i més a un any i mig vista de les eleccions. Demanarà també Turull un trencament de relacions? De debò, és una manera de pensar del tot kafkiana.

Si els exconvergents ja no són una eina necessària per al país i el seu líder continua entossudit a imitar la CUP, seran substituïts per Aliança Catalana com ja deixen ben palès la majoria d’enquestes.

Avui els populismes estan de moda i des de les xarxes socials Sílvia Orriols és una experta en denunciar la inoperància no només de les formacions independentistes, sinó de tots els partits tradicionals. Com no té cap responsabilitat a nivell nacional, el seu discurs xenòfob qualla en un sector de la població que cada vegada es radicalitza més. I ja se sap que l’era digital ha canviat el pensament de moltes persones que tenen tiktok, per exemple, com a font d’informació.

I amb tot això, no hi té res a veure el govern central, per molt soroll que faci Nogueras. Però els ciutadans no viuen de l’enrenou, sinó de polítiques que afavoreixin treballadors, empresaris, educadors, sanitaris o funcionaris, per citar alguns sectors.  I trencant ponts, és impossible treure’n cap rèdit. S’allunya Junts de ser un partit de govern i camina a passos de gegant cap a la insignificança. Només un desorientat Puigdemont pot pensar que el tàndem PP-Vox vetllarà pels interessos de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents