L’esport també és política

Recentment hem conegut la decisió de la Federació Espanyola de Bàsquet de vetar l’equipament oficial del Club Esportiu Bisbal Bàsquet. El motiu? Que aquesta equipament incorpora la bandera estelada, un símbol àmpliament reconegut com a expressió legítima de les aspiracions nacionals catalanes, i emprat des de fa vuit anys per aquest club sense cap mena d’incidència. En qualsevol Estat, aquest fet faria trontollar els valors de pluralitat i respecte a la llibertat a d’expressió. Però no és el cas de l’Estat espanyol, on no hem sentit ningú alçar la veu contra un fet que des d’Esquerra Republicana considerem molt greu.

Segons la Federació, l’ús de l’estelada vulneraria la Llei de l’Esport (39/2022) i la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport (19/2007). És a dir, pretenen imposar un relat que equipara un símbol democràtic i pacífic amb símbols que inciten a l’odi o a la discriminació.

Aquesta decisió no només és jurídicament discutible, existeixen sentències que creen jurisprudència en aquest sentit i que validen que no es pot prohibir ni retirar l’estelada, sinó que és políticament perillosa. I ho és perquè reforça un discurs que pretén deslegitimar tota expressió sobiranista catalana. L’estelada és un símbol ideològic i democràtic, sí, el de la nostra causa política: la de construir una república catalana lliure, justa i solidària. I, per tant, representant la voluntat del nostre poble d’assolir la independència.

Davant d’aquesta situació, Esquerra Republicana ha registrat una sèrie de preguntes dirigides als governs català i espanyol. Volem saber quina és la seva opinió sobre aquest veto i, sobretot, si considera acceptable que es pugui prohibir un símbol democràtic sota la coartada d’una llei que hauria de protegir-nos contra el feixisme, no pas contra la dissidència política. També preguntem si el Govern pensa fer alguna cosa per evitar que les federacions esportives s’extralimitin en la seva interpretació de la norma. Perquè vetar una equipament que ha estat acceptada durant vuit anys no és neutral, és una decisió política.

No pot ser que, en ple segle XXI, encara estiguem debatent si es pot mostrar una bandera que simbolitza una aspiració legítima i democràtica d’un poble. L’esport ha de ser un espai de valors, de convivència i també de llibertat d’expressió. I això a Esquerra Republicana ho hem defensat sempre amb tota la fermesa.

Aquest cas no és aïllat. Forma part d’una manera de fer per part d’algunes institucions de l’Estat, o els organismes que en depenen, que entenen la pluralitat d’idees com una amenaça a la que cal combatre amb la censura. I no hi ha res més contrari a una democràcia madura, que la censura. Potser aquells que es veuen ofesos quan veuen una bandera com l’estelada, haurien de revisar el concepte que tenen de llibertat.

Aquestes últimes setmanes s’ha demostrat que l’esport és política. Ho veiem clarament en els últims casos d’sportwashing, on països genocides, amb règims autoritaris i que vulneren sistemàticament els drets humans utilitzen grans esdeveniments (La Vuelta, l’últim gran exemple) per rentar la seva imatge internacional mentre Governs i institucions esportives miren cap a una altra banda. També ho veiem en la incoherència de les sancions internacionals, que no s’apliquen per a tots igual, sinó que depenen dels interessos econòmics i geopolítics del moment.

Davant aquestes contradiccions, que són reals i són nostres, de tota la societat, prohibir un símbol democràtic i pacífic com l’estelada és injustificable.

Prou a l’ús partidista de les institucions esportives. Prou a la criminalització dels símbols sobiranistes. Prou a l’intent de silenciar un país que vol expressar-se en llibertat. L’estelada és una expressió política que ha de poder conviure, com qualsevol altra, dins d’un espai públic que hauria de ser compartit i respectuós amb totes les veus. Vetar-la, en canvi, és empobrir el debat, és censurar, és retrocedir. I nosaltres no hi estem disposats. No hi pensem renunciar i ho defensarem davant tot i tothom.

Subscriu-te per seguir llegint