Lideratge polític en temps de canvis

En un temps de canvis socials profunds es necessiten líders capaços de conduir la gent pels camins del diàleg amb els adversaris i no en convertir-los en enemics a destruir a sang i a foc.

S’han d’arraconar els lideratges messiànics d’aquells que pretenen imposar la seva voluntat personal per sobre de la qual emana dels moviments socials.

S’ha de criticar el narcisisme victimista en què alguns líders s’embolcallen per amagar la seva incompetència per defensar propostes que responguin a les necessitats reals de la gent.

S’ha de combatre el relat populista del líder com un home del poble que es converteix en un heroi que s’enfronta a una elit corrupta.

S’ha d’assenyalar la falsedat de les teories que consideren que el líder pot ser elegit per procediments democràtics, però la relació amb l’electorat és fruit del carisma que emana i li permet entendre els interessos del poble; el líder seria la veu del poble.

S’ha de denunciar que un partit polític es converteixi en un instrument al servei del líder que es dirigeix directament a les masses a través de les xarxes socials o els mitjans de comunicació.

Dit això, s’ha de reconèixer que sempre han existit diferents formes de lideratge al llarg de la història de la civilització. El problema és que, en la majoria dels supòsits, els lideratges han oscil·lat entre l’avantguardisme autoritari de dreta (Hitler i Mussolini) o d’esquerra (Lenin i Mao Zedong) i el populisme que atribueix al líder la capacitat de no cometre errors polítics.

Per tant, la qüestió a resoldre és com compaginar la necessitat de lideratges en les formacions polítiques amb els riscos que comporta l’existència d’un lideratge reconegut o quan no n’hi ha cap que sigui acceptat de forma incontestada. No és fàcil. A l’escenari polític actual predomina l’espectacle d’insults i comportaments agressius que converteixen en una olla de grills les institucions representatives de la voluntat popular.

A més, aquesta situació és un camp adobat perquè l’extrema dreta propagui les seves consignes i els líders siguin cada cop més violents i dogmàtics. Ja no hi ha opció per a la concòrdia en el camí d’aconseguir acords beneficiosos per a la ciutadania.

Cal un canvi de rumb per trobar lideratges capaços de negociar per aconseguir un suport polític de base àmplia i obtenir legitimitat per als seus objectius.

Cal que els líders polítics cerquin el suport d’experts i busquin un diàleg estret amb els ciutadans per obtenir la informació que permeti respondre als problemes més complexos als que s’hauran d’enfrontar.

Cal que els líders en les seves decisions no s’allunyin dels principis polítics que conformen una societat democràtica.  

Així sia.

Subscriu-te per seguir llegint