El franquista rere don Osito Marquina

La vinculació del poeta Eduardo Marquina amb Girona és tan indirecta que es concreta en un osset de peluix custodiat al Museu del Joguet de Figueres. Molt abans d’encarregar-se de purgar els autors i editors contraris al règim i d’escriure Corona de sonetos, el llibre en què glorificava el «màrtir» José Antonio Primo de Rivera, Marquina havia conegut els Dalí. La seva dona, Mercedes Pitxot, tenia casa a Cadaqués i allà va entrar en contacte amb la família Dalí i el seu convidat, Federico García Lorca. El de Granada va ser el culpable que una de les joguines dalinianes, don Osito Marquina, acabés portant el nom de l’autor, per la semblança que li trobava.

I fins aquí, perquè evidentment, l’os no va tenir res a veure en el rebateig de la plaça del Carril de Girona en Poeta Marquina als anys 40, sinó l’adhesió total de l’autor català a la dictadura.

La consulta impulsada per l’Ajuntament de Girona per revertir el canvi i treure les reminiscències franquistes de la «plaça del Núria» no ha sortit bé. No ja pel resultat -un 68% dels vots ha optat per mantenir la denominació actual, tot i les connotacions que implica-, sinó per la participació. Dels 222 propietaris d’habitatges o negocis cridats a votar, només ho han fet 50.

Sempre és lloable tenir en compte la veu de la ciutadania, però en un cas com aquest, que al darrere hi ha el compliment de la Llei de la Memòria Històrica i que sabies que molt probablement els pocs votants que es mourien serien els que volen evitar l’enrenou de tràmits que suposa qualsevol modificació, calia?

La consulta no era vinculant, i serà la Comissió del Nomenclàtor qui tingui l’última paraula. Veurem.

Subscriu-te per seguir llegint