El PP es crema a la foguera de les denúncies

L’equip d’Alberto Núñez Feijóo ja s’hauria d’haver adonat, a hores d’ara, que l’estratègia de voler fer caure el govern amb denúncies judicials i polítiques no li servirà per fer plegar Pedro Sánchez ni per arribar a la Moncloa abans d’hora. I probablement no ho aconseguiran, perquè han fet servir l’estratègia de la faula de Pere i el llop tantes vegades que costa que algú es pugui creure que tenen acorralat el president del govern, com s’escarrassen a dir els màxims dirigents del partit.

Curiosament, un dels pocs que ha admès que no hi ha dreceres per arribar al govern ha estat José María Aznar, que va dir que «no es donen les circumstàncies» per presentar una moció de censura amb l’objectiu de forçar eleccions. Va insistir que aquesta sortida no és viable en el context polític actual i va instar Feijóo a actuar amb responsabilitat per evitar que creixi la frustració entre els votants que reclamen un canvi de govern. És paradoxal que un dels dirigents del PP més hiperbòlics a l’hora de valorar l’actual govern d’esquerres sigui qui posi seny afirmant que «el més normal és que la legislatura acabi el 2027», fins i tot malgrat la ruptura entre el PSOE i Junts.

De moment, però, aquest no és l’escenari en què es mouen els actuals responsables del PP, començant per Feijóo, que no para de dir que Sánchez està acabat i que té els dies comptats. Aquests darrers dies ha acusat Sánchez de «trencar la independència judicial» per haver proclamat públicament la innocència del fiscal general, Álvaro García Ortiz, abans que el Tribunal Suprem dictés sentència, ja que considera que aquestes declaracions constitueixen una «pressió» sobre el poder judicial i una ingerència inèdita en cinquanta anys de democràcia. Fins i tot va aprofitar la dimissió de Carlos Mazón (expresident de la Generalitat Valenciana) per carregar contra Sánchez, acusant-lo de «cinisme» i de no assumir responsabilitats durant la dana del 29 d’octubre de 2024, mentre era de viatge a l’Índia. Finalment, ha afirmat que el govern de Sánchez està «acabat» i que «només els queda revoltar-se contra els jutges», insistint que el president hauria d’assumir que «no pot governar».

És evident que Feijóo no ha paït haver d’estar a l’oposició després d’haver guanyat les eleccions. Probablement pensava que, en algun moment, aconseguiria els sis vots que li falten per tenir majoria al Congrés dels Diputats, però ha topat amb la realitat: no hi ha cap força política amb prou escons disposada a donar-li aquests vots. No volen saber res de Vox, i alguns tampoc no volen tenir tractes amb el PP per la política de mà dura que va mantenir mentre va tenir majoria absoluta.

A més, el PP, a part de la llufa de Vox que porta enganxada a l’esquena, no ha fet res per mantenir ponts de diàleg amb els partits nacionalistes bascos i catalans, que en altres temps li havien donat suport. Mentre no els va necessitar, no va parar de maltractar-los: encara ara mostra menyspreu per Junts, s’oposa a la llei d’amnistia i demana que Carles Puigdemont se sotmeti al Tribunal Suprem. No fa tant, fins i tot van acusar el govern d’haver «regalat» un palauet a París al PNB, sense tenir en compte que aquesta era la seu del govern basc a la capital francesa i que el govern franquista se’n va incautar.

Pedro Sánchez i el seu govern han demostrat tenir més cintura política, perquè han estat capaços d’arribar a acords amb forces molt diverses, i, tot i els problemes que puguin tenir tant amb Junts com amb ERC, mantenen la voluntat de respectar els acords i arribar al final de la legislatura.

Per tant, el PP pot continuar amb les denúncies per intentar acorralar Sánchez, però, de moment, l’únic que aconsegueixen és cremar-se a si mateixos i frustrar les esperances dels seus electors, perquè es mostren més com un partit d’oposició que no pas de govern.

Subscriu-te per seguir llegint