ERC: recosir costures a Girona

Marc Puigtió ja ha aconseguit el que volia: ERC l’ha confirmat com a candidat a l’alcaldia de Girona per al 2027, encara que sigui amagant les sigles i amb un partit, de nou, dividit. I és que ERC de Girona ciutat aconsegueix, elecció rera elecció, fer bona la dita de «pocs però mal avinguts». Després d’uns anys liderats per Quim Ayats, que ha portat calma interna però resultats discrets, la renúncia d’aquest a ser el nou candidat ha tornat a obrir la caixa dels trons. El procés de primàries s’ha enfosquit no només per un resultat ajustadíssim (28 a 27 vots), sinó sobretot per les queixes de l’altre candidat, Adam Manyé, a la Comissió de Garanties per una enganxina que -salvant les distàncies- va recordar l’episodi de l’estampeta d’Escrivá de Balaguer el 2011. Posteriorment, s’hi ha sumat la tensió per l’onada de nous militants suposadament propers a l’entorn de Puigtió.

Ara que la Comissió de Garanties ha rebutjat les impugnacions, Puigtió és alcaldable, però per davant no té un camí fàcil. Caldrà veure com conflueix la seva plataforma, Moviment Gironí, amb Esquerra, que serà qui hi posarà l’estructura de partit i també voldrà tenir alguna cosa a dir en els propers moviments electorals. També caldrà veure la reacció de tots els afins a Manyé, que van ser la meitat dels votants a l’assemblea. I finalment, li caldrà guanyar-se la ciutadania. A Puigtió l’avala el fet d’haver estat alcalde de Sant Julià de Ramis, però a Girona ha de picar molta pedra. Ja s’hi ha posat, però caldrà veure si un any i mig és prou temps com per aconseguir uns bons resultats.

Subscriu-te per seguir llegint