Rescat en el puticlub

Fa uns dies va tenir lloc una operació de rescat a La Paloma Blanca, que tot i que el seu nom ho pugui fer suposar, no té res a veure amb la verge del Rocío, sinó que és un prestigiós puticlub als afores de Girona. El rescatat s’havia quedat adormit en el pàrquing de l’establiment i, en voler tornar a casa, la porta ja estava tancada, així que va telefonar a emergències, amb molt bon criteri, perquè no hi ha emergència més emergent que no poder sortir d’un puticlub mentre t’esperen a casa. Es van mobilitzar Mossos d’Esquadra i fins i tot bombers, i van aconseguir alliberar el puter somnolent sense necessitat d’helicòpters ni de gossos ensinistrats ni d’artificiers ni res, cosa que parla molt bé de les nostres forces de seguretat.

A mi em sembla bé que es rescati a qui estigui en dificultats, tant li fa que sigui en el cim del Puigmal, en alta mar quan bufa la tramuntana, o en una casa de bagasseria, els impostos els paguem perquè l’administració ens protegeixi. En aquest protegir incloc oferir una bona explicació a la família de l’infortunat en portar-lo a casa, aquí té al seu marit, senyora, es va quedar adormit en una església, resant, els molt creients entren en trànsit, recordi Santa Teresa, i quan se’n va voler adonar, havia fotut el camp fins el rector, aquí li tornem.

Quan el client es va despertar, el dinosaure continuava allà, és a dir, continuava allà La Paloma Blanca, temptadora i imponent com sempre, però completament tancada i amb la porta de l’aparcament segellada. Què pot fer un home a les set del matí quan els primers raigs de sol li fan obrir els ulls i es troba, totalment sol, en el pàrquing d’una casa de putes? Esperar que transcorrin unes quantes hores més i comencin a arribar altra vegada les senyoretes per a iniciar una nova jornada laboral, i llavors sortir? Això és impensable, un pot absentar-se del domicili familiar unes hores inventant qualsevol explicació, una festa d’empresa o un sopar amb els companys de pàdel, però no hi ha excusa per a una desaparició de 24 hores. Més val cridar les forces de seguretat i que et rescatin, salvant-te d’una -d’aquí el nom- segura crisi matrimonial.

Quan es permetia fumar en llocs públics, feies una cigarreta després de l’acte sexual, les professionals de l’assumpte eren comprensives amb les tradicions i no cobraven aquests minuts de relax. Amb la prohibició del tabac, el cigarret te l’has de fumar en el cotxe, amb el perill que et vingui son -res no ensopeix més que una bona rostollada- i et quedis adormit al seient. Això li va passar al nostre home, i quan va voler adonar-se’n se n’havia anat a casa el cambrer, el vigilant, els altres clients i fins a l’última puta. Una putada.

El govern -sempre atent a les necessitats dels treballadors- vol abolir la prostitució, un objectiu tan lloable com eliminar les guerres en el món, la fam, els robatoris i les trucades publicitàries al telèfon. I amb les mateixes possibilitats d’èxit. Mentre no ho aconsegueixen, i diria que va per llarg, podrien procurar per la salut dels usuaris, persones honrades que de moment no cometen cap delicte i contribueixen a l’economia. Submergida, però economia. No és només que els clubs de carretera haurien de disposar de desfibril·ladors i de dispensadors de Viagra, és que haurien d’estar preparats per a emergències de clients que no poden tornar a casa, on els espera la senyora, els nens, i a vegades la sogra, tots amb l’ai al cor, pensant que al pare de família li haurà succeït alguna cosa irreparable. L’únic que li ha succeït és que li ha vingut son, cosa en si mateix inofensiva, tret que passi en el pàrquing d’un puticlub.

Entenc que dotar als prostíbuls de sortides d’emergència per a casos com l’assenyalat, pot donar com a resultat la fugida de clients sense pagar, que hi ha molt barrut. Es podria si més no crear una aplicació de mòbil, per a puters en situació d’emergència. Fa poc ens van posar a tots en alerta per telèfon, perquè el cel amenaçava quatre gotes i, en canvi, a ningú se li va ocórrer procurar per un senyor tancat en un puticlub, que això sí que era perillós i podia suposar una tragèdia, almenys per a ell.

Subscriu-te per seguir llegint