El plàtan caigut el 7 de novembre

El passat dia 7 de novembre de 2025 va caure un altre plàtan al Parc de la Devesa. A priori, crec que les causes d’aquesta caiguda són diferents de les dels darrers arbres caiguts. Aquests darrers van morir pel podriment i la mort de les arrels principals afectades per diferents fongs, entre els quals un anomenat Ilyonectria destructans.

Dissabte passat vaig anar amb la meva dona a veure l’arbre caigut i intentar esbrinar les causes de la seva caiguda. Hem de dir, a priori, que la primera impressió — pendent encara de les analítiques que ja he enviat a examinar — és que el fong que hi hagi pogut actuar és diferent del de la darrera vegada. Crec que no hi té res a veure: són causes ben diferents, però...

He llegit al DdG les declaracions dels tècnics municipals sobre la falta d’aigua i l’estrès hídric. Em pregunto: què carai fan aquests responsables — tant tècnics com polítics — per evitar que els arbres morin per falta d’aigua? És que els gironins no llegeixen el DdG, on he demanat dotzenes de vegades que es reguin els plàtans? Quina poca sensibilitat! No fan servir vuit pous amb abundància d’aigua que podrien utilitzar-se per regar. Quan explico la manca de regadiu dels plàtans i l’existència d’aquests vuit pous, la gent no ho entén.

Aquesta setmana n’ha caigut un, i dic que en els propers mesos en poden caure mitja dotzena més.

Un dia comentaré el darrer concurs per a l’adjudicació de la direcció tècnica del Parc — que ben bé mereix un article exhaustiu —, ja que no hi ha cap coneixement ni proposta seriosa sobre la Devesa. Penso que, a l’estiu vinent, haurem de muntar una manifestació perquè els pous es posin en funcionament. Per cert, senyors polítics: ja han passat tres estius; només els en queda un per veure què fan a la Devesa. Si fem un examen de la “legislatura municipal” fins avui, els resultats serien molt i molt minsos, per no dir nuls. Deixaran els estudis per a l’últim moment, com fan alguns estudiants dolents, o ja es donen per suspesos?

L’arbre tenia una part del sistema radicular ancorada a terra i l’altra part a l’aire, desequilibrant-se. Tot el pes de l’arbre, inclinat, descansava aproximadament sobre la meitat del sistema radicular

Centrant-nos en el plàtan caigut — i sobretot en els arbres veïns de la mateixa filera —, veiem que, segons el nostre estudi, corresponen a les enumeracions 4.28 a 4.35 de la zona D, del plànol-croquis que s’adjunta. El diàmetre d’aquest arbre era de 62,71 cm. Podem observar que la majoria estan molt inclinats. Aquesta setmana n’ha caigut un, i dic que en els propers mesos en poden caure mitja dotzena més. Així va la Devesa. Però per què ha caigut aquest arbre? Aquest i els que hi ha entre l’entrada de la Rosaleda i la petita placeta dels músics — i una mica més enllà — estan tots molt inclinats. La causa és que es troben al límit del canal que envolta els jardins, tant és així que tenen part de la base balmada. L’arbre té les arrels en un petit voladís, insuficient per sostenir-lo. És a dir, i sense exagerar, l’arbre tenia una part del sistema radicular ancorada a terra i l’altra part a l’aire, desequilibrant-se. Tot el pes de l’arbre, inclinat, descansava aproximadament sobre la meitat del sistema radicular. Per això, tant aquest arbre com els veïns tenen la mateixa probabilitat de caure.

Aquí em ve a la memòria una actuació que vam fer fa molts anys, de comú acord amb en Pere Pascua, responsable màxim de Jardineria de l’Ajuntament — un gran tècnic i millor persona. En Pere, responsable dels jardins interiors, i jo vam observar que hi havia un arbre amb una inclinació cap als jardins i vam decidir rebaixar-ne la copa, eliminant branques que desequilibraven l’arbre i provocaven un risc important de caiguda. Han passat els anys i, cada vegada, hi ha més plàtans amb risc de caiguda com aquest últim.

Bé, però què podem fer — o millor dit, què hauríem de fer — per garantir la seguretat dels vianants? En primer lloc, tots aquests plàtans estan inclinats cap als jardins, no cap a l’interior dels passejos de la Devesa, però això no vol dir que no s’hagi d’actuar. La primera actuació seria fer una poda important de bona part del brancam per evitar el desequilibri dels arbres; una feina que no és especialment difícil.

La segona actuació important seria reforçar la base sota les arrels dels arbres. Jo suggeriria actuar amb gabions — pedres dins d’una malla metàl·lica — al llarg de tota la filera d’arbres problemàtics. L’amplada del rec ho permet perfectament, i així les arrels dels plàtans tindrien un bon suport. Els gabions podrien tenir forma de T invertida.

Això és una primera proposta, a l’espera dels resultats analítics. Després ja hi afegiré, o no, més propostes.

Ah, i cal tenir en compte que al Parc hi ha diferents arbres amb problemàtiques que poden representar un risc de caiguda. Hi ha arbres morts drets — ja sé que van molt bé perquè determinades aus hi puguin niar, segons un tècnic municipal —, però per a mi val més la seguretat dels vianants que la de les aus. Voldria dormir tranquil pensant que no hi ha cap arbre amb risc de caiguda que continuï dret. Els arbres amb una probabilitat, gran o petita, de caure, cal eliminar-los ja.

Jo no criticaré mai la caiguda de plàtans que no avisen — és a dir, que no presenten cap simptomatologia — perquè jo mateix m’hi he trobat. Però actualment hi ha bastants plàtans amb risc de caiguda que estan drets com un ciri... fins que caiguin. I cauran, segur.

Subscriu-te per seguir llegint