La Rosalia

Tothom és molt lliure de no agradar-li el nou disc de la Rosalia. És qüestió de gustos. Aquests dies ningú s’ha escapat de sentir a parlar d’aquest llançament. Hem trobat la cantant de Sant Esteve Sesrovires fins i tot a la sopa i milions d’usuaris han consumit l’àlbum de l’artista formada a l’Esmuc de Barcelona. Una catalana que triomfa al món!

Independentment dels molts elogis, tampoc no hem trigar a llegir per les xarxes als odiadors que han fet gala dels dos pecats més nostrats. L’enveja, que és el pecat més espanyol i l’auto-odi, que és el més català.

Ja fa anys, quan va treure una divertida cançó en català, els que se l’agafen amb paper de fumar van escandalitzar-se que la noia emprés el mot «cumpleanys». No es tracta d’exercir el dret a crítica sinó de llençar porqueria, denotat mediocritat i provincianisme.

L’enveja, el pecat preferit a Espanya fa negligir als que triomfen i l’auto-odi, el més nostrat, tendeix a menystenir el que ha sortir de Catalunya, com si no fos prou bo, com si no n’hi hagués per tant. Hem sentit a dir allò de «tot és màrqueting». I és clar que té un bon màrqueting! Però, al servei del seu innegable talent. Si fos qüestió de màrqueting totes les discogràfiques en tindrien una. El talent, la creativitat, l’esforç, la visió i un gran acompanyament familiar és el que hi ha darrera d’aquest èxit. I faríem be d’alegrar-nos-en. Com ens en alegrem de quan donen estrelles Michelin als Roca, encara que no ens puguem permetre passar pel seu restaurant si no és en alguna ocasió excepcional.

L’auto-odi menysté amb provincianisme l’èxit que surt d’entre nosaltres. Quantes vegades no vam sentir a dir que al Bulli servien menjars rars i t’aixecaves amb gana de la taula? O la quantitat de comentaris despectius del gran cineasta banyolí Albert Serra, que és aclamat internacionalment.

Rosalia canta en aquest treball tan variat en catorze llengües diferents, també el català. I, sí, els escolanets de la Verge l’acompanyen en un fragment en castellà, a més de fer els cors d’altres sis temes. Ui, anatema! L’Escolania de Montserrat canta en castellà! Reconec que també m’ha sorprès, però tinc per costum no preguntar mai a cap artista el motiu d’expressar-se amb un llengua o altra. Ho han fet perquè ho han volgut. LUX és un treball lluminós en el que Rosalia exposa, a més, una religiositat sorprenent en una artista jove. Alegrem-nos-en. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint