La porteria del Girona

La trajectòria de Paulo Gazzaniga, és ben curiosa. Als seus 33 anys, només ha sigut titular indiscutible cinc temporades: les quatre amb el Girona i la 2016-17 amb el Rayo Vallecano. Totes elles amb Míchel d’entrenador. Quan va fitxar pel club gironí, venia de ser suplent al Fulham, de la Segona divisió anglesa (13 partits jugats en una lliga on se’n disputen 46). La temporada abans, només havia jugat vuit partits amb l’Elx. I en les tres anteriors, amb el Tottenham, a l’ombra d’Hugo Lloris, tan sols havia disputat 22 partits de lliga i un de Champions (una mitjana de 7,6 per exercici). També havia jugat molt poc amb el Southampton, a la segona anglesa, entre 2012 i 2016, abans del seu pas pel Rayo Vallecano.

En canvi, a Girona té enlluernat a Míchel, que no canvia Gazzaniga, ni quan ha tingut dos porters millors (Pau López i Livakovic), ni essent l’equip més golejat de Primera, ni essent la formació que rep més gols dintre de l’àrea petita (12), a força distància dels següents: Oviedo (8) i Llevant (7). A aquests dotze gols, si podia haver afegit el d’Antonio Blanco, dissabte de la setmana passada una rematada de cap, també a l’àrea petita, amb Gazzaniga, com sempre, amb els peus enganxats a la línia de gol.

És tan determinant la figura de porter que el Madrid tindria menys Champions sense Casillas i Courtois, herois en diverses finals; Espanya segurament no hauria guanyat el Mundial sense l’aturada de Casillas a Robben, com tampoc el Barça la Champions de 2008 contra l’Arsenal sense la gran actuació de Víctor Valdés. Curiosament, aquesta posició, tan fonamental en qualsevol equip, no ha sigut mai una prioritat per a Quique Cárcel, més aviat diria que la considera secundària. Els fets canten: Asier Riesgo, Adrià Ortolà, Paulo Gazzaniga, Toni Fuidias i Dominik Livakovic van arribar l’últim dia de mercat. Pau López ho va fer amb la lliga començada. Des que el Girona va tornar al futbol professional, fa divuit anys, el porter que més ha rendit és Isaac Becerra, que ja hi era quan Cárcel va rellevar Oriol Alsina. L’única temporada que el Girona ha sigut l’equip menys golejat de la seva categoria va ser amb Becerra de porter: 28 gols, la 2015-16.

Encara més, en les onze temporades que fa que Cárcel dirigeix l’àrea esportiva, el Girona no s’ha gastat ni un euro en porters, ni un, tots han vingut lliures, i no serà que no s’han mogut milions en fitxatges. L’any passat, amb la Champions d’esquer, el Girona podia haver incorporat un porter amb projecció per competir, o superar, Gazzaniga, però es va optar per una cessió (Pau López), que va acabar com el rosari de l’aurora el mes de gener, segurament de la mateixa manera que acabarà la de Livakovic, que s’ha cansat de veure com els gols han estat entrant a cabassos a la porteria del Girona, i Míchel no compta amb ell.

Si res no ho remeia, la gestió de la porteria del Girona consisteix a prescindir d’un bon porter (Livakovic), quedar-se amb un de nivell mitjà com Gazzaniga, amb un suplent, Krapyvtsov, que no seria titular ni a Segona, i renovar l’estiu passat Fuidias, que ha jugat dotze partits en quatre temporades i que és suplent amb el Nàstic. En aquest Girona, el més inversemblant es converteix en normal.

Subscriu-te per seguir llegint