Tinc entrades per a Oques Grasses

Va ser un compte enrere de 80 segons, etern. «Entraràs a la cua virtual en poc més d’un minut», especificava la pantalla, mentre el temps anava rebaixant-se com si fossin dies i una suor freda envaïa tot el cos. De cop, una panoràmica de l’estadi Olímpic de Barcelona i un temps limitat per comprar les localitats. No sé massa bé on són, crec que en una grada lateral, però les tenim. Veurem el penúltim (l’últim no va ser possible perquè en teníem 103.000 al davant) d’Oques Grasses el 9 d’octubre de l’any que ve.

Els Reis han passat abans d’hora. L’any que ve a Barcelona hi haurà dos concerts indispensables i per sort, hi podrem anar. Al maig, al retorn d’El Último de la Fila; i a la tardor, al comiat del grup que ha revolucionat la música en català. No entenc massa bé perquè pleguen, suposo que l’èxit els ha desbordat i el país se’ls ha quedat petit. Però ja han aconseguit petar-ho, omplint dos cops Montjuïc (110.000 persones) i espera’t que en venen dos més. A més és d’agrair que gent normal, de Roda de Ter, triomfin i les coses els vagin bé, i estiguin al mateix nivell de monstres internacionals tipus U2, Coldplay o Bruce Springsteen.

Per a tots aquests també havia fet cues. Però eren altres temps i les fèiem en botigues on te les venien, encara, en paper. M’havia aixecat de matinada per anar a Platja d’Aro, a l’Utopics, a comprar entrades per U2 al Camp Nou fa no sé quants anys. Ara les cues són virtuals però el problema no sé si s’agreuja. I sobretot fomenta frustracions i situacions injustes, com veure pocs minuts després de l’anunci del «sold out» quatre llestos revenent l’entrada.