Zohran Mamdani a Girona

Seria possible a Girona un (o una) Zohran Mamdani com el de Nova York? Mentre en uns casos revaliden en el càrrec els representants de l’aliança tradicional entre les grans fortunes, els models d’estat basats en la desigualtat social i les estratègies del populisme, la desinformació, la demagògia i la confrontació -Trump als EUA, Milei a l’Argentina...-, en altres sorgeixen alenades d’aire fresc que palesen que, en política, com en la vida en general, les coses no tenen per què ser sempre iguals. Així ha succeït amb qui podria ser el pròxim primer ministre dels Països Baixos, el jove Rob Jetten, socioliberal i progressista, ferm en la defensa de les seves idees i alhora sempre somrient.

També, i sobretot, amb el nou alcalde electe de Nova York, el carismàtic Zohran Mamdani, de trenta-quatre anys, musulmà nascut a l’Àfrica i d’ascendència sud-asiàtica, vencedor a les eleccions amb un programa socialista que, tot promovent l’accés als lloguers, els transports i l’educació per a tothom, representa un profund canvi generacional i ideològic. El de Zohran Mamdani, com tots els fenòmens que salten de l’àmbit local a l’universal, no rau en uns pocs elements, però, dels que s’identifiquen, nosaltres en destaquem tres que ens conviden a reflexionar sobre casa nostra: apel·lar tant a les minories com a la majoria sense necessitat de fer distincions, convertir en atractiva la normalitat i travessar els sostres de vidre sense trencar-los. Mamdani, evitant posar en el focus cap de les minories que representa, fugint dels essencialismes i dels nacionalismes etnicistes, que sempre acaben essent excloents, demostra que qualsevol col·lectiu és divers i que és això, aquesta diversitat, el que justament convida totes i tots a ser-ne partícips.

En un món d’influencers i de fascinació per l’estil de vida de qui més té, ell, mitjançant tantes fotos en família i amb amics que podrien ser les de qualsevol de nosaltres, retorna l’orgull de ser persones normals. Finalment, en un país on les posicions ideològiques que defensen valors socialistes, com una redistribució de la riquesa més equitativa i la lluita per aconseguir més oportunitats per a tota la ciutadania, han estat vistes en les darreres dècades amb malfiança, ell s’ha atrevit a fer-ne bandera amb orgull i amb convicció, però sense escarafalls.

La nostra resposta a la pregunta inicial, a més d’un rotund «sí», inclou que, a banda de possible, és necessària. Els canvis no engresquen pel simple desig de novetat, sinó per l’esgotament dels models. Durant la campanya municipal del 2023 es va clamar pel canvi, però aquest no només no va arribar, sinó que el pacte entre Guanyem-CUP, Junts i Esquerra Republicana ha perpetuat tot allò que sabíem que no funcionava, i ara en paguem les conseqüències en forma de desgovern, desatenció a les demandes bàsiques de la ciutadania i una preocupant sensació generalitzada de desànim que poc té a veure amb el tarannà de la Girona que enamora.

Durant la seva campanya electoral, Mamdani va recordar diverses vegades una frase del candidat socialista Eugene V. Debs a les eleccions americanes de 1920: «Puc veure l’alba d’un dia millor per a la humanitat». En moments foscos, de Trump, Vox, Aliança Catalana i les dretes tradicionals que miren amb una barreja d’inquietud i simpatia aquests experiments autoritaris, aquesta frase i la victòria del nou alcalde americà ens recorden que la força de l’esperança, de creure en el poder transformador de la societat, és molt gran. Tot mirant cap a Nova York, ens cal recuperar aquesta esperança per a Girona.