Per als serveis públics, hi ha marge de millora

En diverses ocasions he escrit sobre el tema, sempre present, d’Hisenda i dels impostos imprescindibles per mantenir els serveis públics, així com de la corresponsabilitat de tota la ciutadania en ordre a contribuir en funció dels seus ingressos. Però cal preguntar-se també si la recaptació i el sistema impositiu vigent són els més justos, si s’administren adequadament, i amb total transparència, els diners que paguem, i si els serveis públics essencials com la sanitat, l’educació i la cura de la gent gran, entre d’altres, es financen prou bé.

Hisenda està al dia dels avenços tecnològics i treballa amb una eficiència envejable des del punt de vista recaptatori i sancionatori. Aquesta administració disposa d’eines tecnològiques capdavanteres, de sistemes automatitzats d’inspecció, i d’una capacitat sancionadora que funciona amb una precisió envejable. I a més hi ha la sensació que els ciutadans hàgim d’estar al seu servei i disposició. Podeu preguntar als treballadors autònoms, petits empresaris, professionals liberals i treballadors complidors sobre aquesta realitat.

No poso en qüestió que l’administració tributària tingui els mitjans humans, materials i tecnològics adequats a la finalitat de recaptar els impostos i evitar els fraus. Però al mateix temps reclamo que els altres serveis públics disposin dels mateixos mitjans per ser eficients, per actuar amb rapidesa, per atendre la ciutadania de la millor manera i amb celeritat. Hi ha molt de marge per a la millora de la nostra sanitat. És imprescindible invertir més en educació. És un deure cívic i solidari atendre i facilitar la vida de les persones d’edat avançada. I no vull fer un memoràndum en relació amb els problemes que afecten la nostra sanitat pública, el nostre sistema d’ensenyament o educació, des de preescolar fins a la universitat, o les carències respecte als serveis i atenció a la gent gran. Però basti recordar que per a moltes famílies es fa impossible, i és prohibitiu, poder fer-se càrrec del cost d’una residència.

I cal no oblidar que els recursos que l’Estat i les administracions públiques gestionen provenen de la ciutadania, la que ha treballat durant molts anys, i la que continua treballant, per raó d’edat i de salut. En una societat que s’autoanomena social i democràtica, cada impost que paguem hauria de revertir, fonamentalment, en la millora dels serveis que faciliten la nostra vida, la de tots. Si Hisenda pot operar amb tecnologia punta, és gràcies als nostres diners i no dels que dirigeixen les administracions o els governs. I això ens porta a exigir la mateixa eficiència i inversions en sanitat, educació i atenció social, especialment a la gent gran. Hi ha molt de marge de millora, i espero que els dirigents polítics prenguin bona nota, perquè no som súbdits, som ciutadans lliures, encara que cada vegada menys.

Subscriu-te per seguir llegint