La dretanització dels joves

Darrerament, els mitjans de comunicació s’estan fent ressò que el nínxol més important de votants de Vox es troba entre els joves. Si des de la transició aquesta franja d’edat era reservada per a les formacions d’esquerra, avui tots els estudis d’opinió reflecteixen que això ha canviat.

Caldria preguntar-nos els motius d’aquesta situació i ben segur trobaríem opinions per a tots els gustos.

Ha passat a la història allò que al llarg de molts anys havia estat l’objectiu de tota una generació. La lluita per a la democràcia, les llibertats, els respecte envers les minories o la pluralitat són qüestions que ja no importen a la majoria de joves d’aquest país.

Fins i tot s’apunten a polítiques que reivindiquen el passat. Són nois i noies que no visqueren el franquisme i que no valoren el fet d’haver deixat enrere una dictadura. Han viscut una adolescència des del confort i en aquests moments veuen un futur boirós. Els salaris són baixos, tenen dificultats per a llogar un habitatge i qualifiquen de caducats els partits tradicionals. Ja no hi confien i estan convençuts que no resoldran els seus problemes.

I si això no fos poc, els debats parlamentaris són del tot decebedors. S’ha canviat la política de pactes per a passar a unes sessions parlamentàries on dominen els insults sense cap mena de pudor. Si fins ara els grans protagonistes eren PSOE, PP i Vox, en el darrer ple s’hi afegí la portaveu de Junts que titllà Pedro Sánchez de cínic i hipòcrita.

Quan es tracta de tensar la corda i d’enfangar-se fins a la cintura, el guanyador és Vox, perquè sense cap responsabilitat de govern pot dir qualsevol bajanada, sempre i quan el seu líder marqui paquet.

D’altra banda, la immigració és un camp al qual estan abonats. Vox té unes teories en aquest àmbit que atrauen una franja important d’electors entre els 18 i els 30 anys, que combreguem amb la idea d’associar-la amb la delinqüència o amb el dèficit d’habitatge. Només cal passejar-se per TikTok i hom s’adona ràpidament com els dirigents de la ultradreta –i cal afegir Aliança Catalana– són uns autèntics experts en l’art de la manipulació que tot sovint es basa en la mentida i les mitges veritats.

Tanmateix, els casos de corrupció del PSOE, protagonitzats pel trio Avalos-Koldo-Cerdan ha fet molt mal. L’escàndol té unes dimensions decebedores que provoquen la radicalització de joves que ja no confien en el servei públic i que opinen que els polítics en general arriben als càrrecs per a enriquir-se.

Al costat d’un episodi tan lamentable com aquest, el PP ha estat incapaç en un any de prendre mesures contra Carlos Mazón. Ni més de dos-cents morts serviren per a expulsar de la política un president autonòmic que encara avui no se sap què feia i a on era quan els pobles de l’horta valenciana s’estaven inundant.

Tot plegat no ajuda a cap de les dues formacions tradicionals, que són incapaces de prendre acords en favor dels ciutadans i que, en canvi, es dediquen al llarg de la present legislatura a barallar-se i insultar-se. Aquest bipartidisme travessa hores baixes i no sembla que hi hagi cap interès a afrontar els reptes que avui té el país.

No es tracta només d’una causa, sinó d’un ventall de dèficits que han provocat la radicalització dels joves cap a una extrema dreta on s’hi han aixoplugat, sense importar-los la lletra del seu discurs. Aquests ja no confien en la política i prefereixen fer-ho petar tot. Estem davant un canvi sociològic que hauria de fer reflexionar la classe política, però em temo que ja és massa tard.

Subscriu-te per seguir llegint