Opinió
La doble cara
Com que el món és molt petit, més fins i tot del que predica l’aforisme, és fàcil que t’acabis trobant presencialment amb aquelles persones que només coneixes de les xarxes socials. És un fenomen curiós, perquè sovint actues com si la seva versió virtual fos el perfecte reflex de la persona real, però a la pràctica no la coneixes absolutament de res. En tens una projecció, saps més o menys el que pensa d’un determinat tema o què li agrada mirar o llegir, però en el fons no tens ni idea dels tipus d’individu que realment és. Només en tens uns pocs titulars (enganyosos) i uns quants sobreentesos (equivocats). No fa gaire, em vaig topar amb un home que acostuma a ser molt incisiu al món virtual i denota, a més, certa mala llet quan es tracta de parlar d’algunes persones. A les xarxes és llengut i a estones ratlla el mal gust. A la vida, però, la seva cordialitat tenia alguna cosa de desarmant, perquè em vaig passar el gruix de la conversa esperant que el seu alter ego més punyent tragués el cap. Però no va passar. És més, parlant de les seves invectives em va dir que, a la fi, el que ensenya a xarxes és un personatge, una simple instrument per a provocació, i que a aquells i aquelles que critica amb tanta vehemència, si hi coincidís, els parlaria amb total normalitat. En aquell moment, potser perquè estava molt ben expressat, li donava la raó: en un món de simulacres, pots ser el que vulguis perquè tothom té el dret a crear les autoficcions que vulgui. Però donant-hi voltes, aquesta doble cara resulta devastadora en totes les seves accepcions. Per començar, perquè és un atac als fonaments de l’empatia i la voluntat de combatre i superar els prejudicis. Però també perquè en un món que s’aboca a la dissolució de les fronteres del que és real i el que no (ja veureu quina gràcia que farà a la llarga, la Intel·ligència Artificial), l’últim que necessitem és haver de gestionar les màscares alienes. Es pot justificar tant com es vulgui, però això té un nom, hipocresia, i és més vell que l’anar a peu.
Subscriu-te per seguir llegint
- Urdangarin: «La meva mare i els meus fills saben que és impossible que jo tingués voluntat de delinquir»
- El restaurant Bescuit de Girona abaixa la persiana després de més de trenta anys
- Can Selvatà de Cornellà del Terri, el millor restaurant de cuina popular catalana
- Cinc arrestats i set investigats en operatius Kanpai a Olot i Girona
- Mor la conductora d’un cotxe en un xoc frontal amb una furgoneta a l’N-II a Biure
- La dona centenària de Riells i Viabrea que ha 'ressuscitat' la ratafia de la seva àvia
- Una emergència mèdica en un vehicle obliga a tallar la ronda Ferran Puig i provoca llargues cues a Girona
- L'advertiment de Niño Becerra sobre la compra diària que preocupa milions de famílies
