Aliança Catalana i els serveis secrets

Oriol Junqueras es va passar totes les pantalles del joc en una entrevista a La Sexta insinuant que Aliança Catalana és una creació dels serveis secrets espanyols per combatre l’independentisme. L’acusació de Junqueras és difícil de comprovar i gairebé impossible de confirmar. Almenys, fins d’aquí a uns anys. Perquè els serveis secrets de qualsevol estat són això: secrets. Però, intervencions televisives del president d’Esquerra a banda, el que ja és evident és que Aliança Catalana és molt més que Sílvia Orriols i la seva capacitat de connectar amb els catalans que estan més tips de tot plegat. Això no és l’alcaldessa de Ripoll que «parla molt bé» i diu «les veritats que els altres no s’atreveixen a dir». És una presència constant, planificada i ben executada d’un partit a les xarxes socials. I això ni es fa amb l’esforç d’un grup de voluntaris que es reuneixen als vespres en un menjador de Ripoll, ni costa «quatre duros». Aquí tornem als clàssics. I a la pregunta que se sol atribuir a l’escriptor Josep Pla. I tot això qui ho paga?

Junqueras i altres semblen pensar que l’espanyolisme més fosc incrustat dins del CNI o la judicatura. Altres apunten en veu baixa cap a Israel i el sionisme recordant les proclames de Sílvia Orriols en favor de Netanyahu i el seu dret de defensa a Gaza. També hi ha els qui parlen de programes d’expansió de la ultradreta mundial a l’estil dels que havia impulsat Steve Bannon arreu d’Europa. I encara d’altres, segurament amb més raó, a determinats moviments empresarials del país que han vist en Sílvia Orriols la peça clau del tauler d’escacs en què visualitzen la batalla política, econòmica i cultural del país. Les diferents eleccions es van acostant i, més enllà de les campanyes i la despesa econòmica que Aliança Catalana faci en cartells o mítings, mirar les xarxes socials, la proliferació de nous perfils i la coordinació dels seus missatges servirà per veure si, efectivament, algú continua gastant (o invertint) molts diners. Saber qui és aquest algú ja serà molt més complicat.

Subscriu-te per seguir llegint