Va ser tan fàcil oblidar Franco

L’alegria desbordant dels que només han estat valents contra Franco no anul·la la modesta experiència dels que tenen prou edat per haver assistit a la mort d’una dictadura. Molesta que li expliquin a un la situació que ha viscut, si té la desgràcia d’haver fet 55 anys. És inevitable recordar que els franquistes criticaven la debilitat del seu líder, abans que l’intubessin. O que els dies lliures de classes van ser un regal molt celebrat, una vegada consumat el «fet biològic». Tot seguit, l’única evidència és que va ser massa fàcil oblidar Franco.

Tot i que potser no enlluerna per la seva exemplaritat, la transició va ser apassionant. Va absorbir les energies de la població amb una intensitat col·lectiva que no es repetiria fins a l’arribada de les grans telesèries. La comparació és pertinent, perquè les figures involucrades es van limitar a ajustar-se magistralment al guió.

Amb tots els respectes als hagiògrafs, a Joan Carles de Borbó no li quedava cap altre remei que consolidar la democràcia o desaparèixer en l’intent. En honor seu, va ser el conseller delegat millor remunerat de la història, i també es va creure amo de l’empresa igual que els executius més compromesos.

François Jacob, el germà menys conegut de Jacques Monod, va recordar a l’ésser humà que l’evolució darwinista funciona amb els temptejos del bricolatge. Així es va portar a terme també la transició, mitjançant un procediment artesanal i lúdic, sobretot pel que fa a la vida sexual del monarca. Amb el desavantatge que el planeta tenia tot el temps del món, i la successió espanyola era contrarellotge. Potser seria preferible un ésser humà amb bec i sense dents, o un espanyol reflexiu, però no hi ha marxa enrere. Ni els artífexs del postfranquisme van salvar el país, ni es mereixen el menyspreu que avui els dedica singularment l’esquerra. L’èxit més gran dels pioners no consisteix que la nau segueixi a la superfície després de cinquanta anys sense Franco, sinó que sembli que n’han passat cent.

Subscriu-te per seguir llegint