30 anys d'un projecte que va transformar els nostres rius

El 14 de novembre de 2025 s’han complert exactament 30 anys de l’alliberament de la primera llúdriga als Aiguamolls de l’Empordà. Aquell primer exemplar, una femella anomenada Cuanti, capturada a Extremadura, va marcar l’inici d’un exitós projecte de reintroducció als Aiguamolls de l’Empordà i a les conques dels rius Muga i Fluvià.

Les llúdrigues havien desaparegut de les comarques gironines als anys vuitanta del segle passat, moment on l’espècie es trobava en el seu pitjor estat a Catalunya; tan sols quedaven alguns exemplars al Prepirineu lleidatà i a Els Ports.

Però als anys 1990 la situació havia canviat: l’espècie feia temps que estava protegida i la depuració de les aigües residuals urbanes estava en marxa, aconseguint augmentar la qualitat de l’aigua de molts rius del país. Precisament, des de la Generalitat de Catalunya es va considerar que la reintroducció de la llúdriga podia ser un símbol de la depuració de les aigües, una espècie emblemàtica que posava en valor el conjunt de la natura riberenca.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i l’Associació d’Amics del mateix parc (APNAE) van liderar la reintroducció, amb la col·laboració del Zoo de Barcelona, l’antiga Junta de Sanejament de la Generalitat, i les administracions d’altres territoris de la Península Ibèrica (Extremadura, Astúries i Portugal), que van cedir llúdrigues de les seves poblacions. Un nombrós equip de voluntaris, liderat per Deli Saavedra, es varen ocupar de les captures, els alliberaments i el seguiment.

A primers dels anys 1990 es va certificar que no quedava ni una llúdriga ni als Aiguamolls, ni a les conques de la Muga i del Fluvià, però també es va veure que les condicions que havien provocat la seva desaparició també havien desaparegut: la caça, la contaminació i la manca d’hàbitat. Espècie protegida, rius més nets i les Reserves Naturals dins el Parc Natural dels Aiguamolls, a més d’altres Reserves i tot d’Espais Naturals Protegits al llarg dels rius i del territori en general.

A partir del 1995 es van alliberar 42 exemplars, que ràpidament es van començar a reproduir i es van expandir per les conques de la Muga i el Fluvià. També van iniciar la recolonització de les conques veïnes, la del Ter i la del Tec i el Tet, a la Catalunya Nord, arribant més endavant fins al Montseny i el Besós pel sud. En paral·lel, la recuperació natural de la llúdriga a Catalunya es va accelerar i avui en dia està present a la majoria de cursos fluvials i estanys del país. Fins i tot existeixen individus que viuen al Cap de Creus, alimentant-se de peixos marins, cosa que no es veia des de feia moltes dècades.

La llúdriga és un clar exemple del que anomenem espècies clau, importants per al funcionament dels ecosistemes de rius i aiguamolls. Mantenen sanes les poblacions de peixos, eliminant els individus vells o malalts.

L’èxit del Projecte Llúdriga no fou només el triomf d’uns tècnics, ni d’unes entitats, ni tan sols de les administracions: és la història d’èxit d’una societat madura, que va començar a mirar als rius amb respecte i que és capaç de conviure amb un carnívor antigament perseguit. Un clar i necessari projecte de reconciliació dels humans amb la fauna.

Subscriu-te per seguir llegint