Anar a mercat

Els mercats municipals han estat sempre llocs per a fer la compra del dia a dia i un reflex de la vida dels barris on es troben. No obstant això, el canvi en els hàbits de consum i un estil de vida més accelerat, diferent al de fa dècades, dificulta la supervivència d’aquests espais, que subsisteixen amb la seva clientela fidel, sovint gent gran.

Un estudi difós ahir pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, apunta que la població de més de 55 anys concentra el gruix de les visites, mentre que els joves tenen un consum esporàdic. Els 160 mercats municipals de Catalunya, assegura l’informe, generen un impacte econòmic de més de 1.254 milions d’euros a l’any i ocupen directament 12.200 persones. Són xifres rellevants, però a algunes parades els costa fer números.

Al costat de la redacció del diari tenim la sort de tenir el Mercat del Lleó, però tinc la sensació que sempre hi ha la mateixa clientela. I molts deuen recordar l’anunci del «Ves al mercat, reina!», que va protagonitzar Núria Feliu ja fa unes dècades.

Tot i que els mercats de proximitat són molt ben valorats, el cert és que la majoria de ciutadans s’hi acosta poc i opta per comprar als supermercats. Probablement, en els temps que corren no n’hi ha prou amb què siguin temples del producte de qualitat amb prescriptors experts. Atraure nou públic és un dels grans reptes. Si volem que els mercats siguin alguna cosa més que un record, cal reinventar-los: espais moderns, amables i amb una oferta gastronòmica Km0 que sedueixi les noves generacions.

Subscriu-te per seguir llegint