Humilitat i llum: el llegat de Jaume Camprodon

Hi ha llibres que passen de llarg, i n’hi ha que s’instal·len discretament a la tauleta de nit i ja no en marxen. El Poble del Parenostre, del bisbe Camprodon, és un d’aquests llibres que no només es llegeixen: s’escolten. Són pàgines que tenen l’olor de les coses senzilles i autèntiques, d’aquelles que no pretenen impressionar ningú però que transformen per dins.

Camprodon escrivia com predicava: amb paraules breus, fondes i sense estridències. Paraules netes, que no buscaven convèncer per força, sinó encendre un petit llum interior. Hi ha predicadors que aixequen la veu; ell, en canvi, feia que baixessin les defenses. A cada línia hi reconec aquell estil seu, pacient i suau, que sabia unir la fermesa de la fe amb la tendresa de l’evangeli. Era un home que no parlava sobre Déu, sinó des de Déu: des d’una relació viscuda, pregada, madurada.

M’agrada rellegir-lo segons l’any litúrgic. Cada estació hi té la seva llum: el Nadal que ens acull i ens desarma, la Quaresma que ens despulla d’allò que sobra, la Pasqua que ens obre finestres cap a una alegria que no enganya. En les seves paraules hi trobo sempre un batec de vida, com una invitació a tornar al centre, al que és essencial i no passa. També hi trobo la veu del pastor que no s’oblida de ningú: pagesos, pescadors, joves, immigrants… tota aquella gent que ell escoltava amb paciència i amb respecte, i que anomenava, amb tanta estima, «el Poble del Parenostre».

Aquest llibre m’acompanya des de fa molts anys. L’obro quan em cal consol, quan busco una paraula que sigui com un banc on seure, quan tot és massa de pressa i necessito una mica de silenci. I sempre hi trobo alguna cosa: un record que em retorna pau, un advertiment que em posa en guàrdia, una esperança que em torna a alçar. És un llibre que m’ha ajudat a creure quan tot calla, quan sembla que la fe s’esfilagarsa i només queda la fidelitat tossuda dels qui confien.

Rellegir Camprodon és retrobar un amic que mai no fa soroll però sempre hi és. És sentir de nou la seva humilitat, la seva serenor i la seva fe fonda, tan fonda que encara avui sembla que filtri llum. El Poble del Parenostre continua essent, avui, un tros viu del seu cor pastoral, una herència discreta però poderosa que encara acompanya, il·lumina i orienta. «Confia en el Senyor amb tot el teu cor, i no et recolzis en la teva pròpia saviesa» (Proverbis 3,5).

Subscriu-te per seguir llegint