Les Oques Grasses fan «foie»

Després d’exhaurir les entrades per als quatre concerts de comiat a l’Estadi Olímpic (les localitats del primer i el segon concert es van esgotar en 21 i 19 minuts respectivament, mentre que per la tercera i la quarta actuació el caramel es va passejar per la boca dels seus incondicionals durant gairebé una hora), Oques Grasses podrà acomiadar-se en directe de 220.000 persones. «Volem acomiadar-nos de tothom», deien. Potser no serà de tots, però de molts ho podran fer.

Una febre només equiparable al rècord de Coldplay, amb la que la formació osonenca posarà fi a una carrera meteòrica que ha posat banda sonora a un tros de vida de milers de persones. Als fans, però, només ens queda esperar que els prop de 13 milions d’euros de caixa que han fet amb la venda d’entrades (sí, ja ho sé, han de pagar altres coses) se’ls acabin aviat per poder tornar-los a veure, amb més grenyes i anys, sobre els escenaris fent remembers i, qui sap, si algun altre disc.

Com Sopa de Cabra, que va tornar als escenaris deu anys després de retirar-se per celebrar el seu 25è aniversari i s’hi va quedar per commemorar els 30 anys del disc Ben endins (amb exposició i documental inclosos) i ara ha anunciat una gira per celebrar els 40 anys de trajectòria de la formació. O Lax’n’Busto, que després de 30 anys de vida va decidir penjar els micròfons i ara, ves per on, ha tornat (val a dir que el 2016 la formació ja va anunciar que la seva seria una aturada indefinida).

Amb la baixa d’Oques Grasses, la música en català es queda una mica més orfe, més tacada de barbarismes. Ara, només ens quedarà esperar que més aviat que tard es cruspeixin el foie.

Subscriu-te per seguir llegint