Nomenclàtor

Confesso que si algú em preguntés en plena avinguda d’Emili Grahit qui era el prohom decimonònic que va fer mèrits per a tenir a una via tan important al seu nom, no sabria què dir. El mateix passaria si la pregunta me la fessin a la Ronda de Ferran Puig o en tants altres carrers de la ciutat. Em sap greu no saber més coses o no trobar el moment per a consultar-les, perquè no soc d’aquells que presumeixen ser ignorants. Per sort si m’ho preguntessin al carrer Caterina Albert o a Juli Garreta, encara me’n sortiria una mica. Si m’ho demanessin davant de la Font de Jacint Verdaguer ja planyo al meu suposat interlocutor perquè soc membre del club de fans de mossèn Cinto. El cronista doctor Enric Mirambell em deia que aquella font és un monument massa modest per a tan grandiós poeta (per cert, quan tindrem un carrer o plaça Mirambell?) A la plaça poeta Marquina podria estibar qui m’ho consultés que me’n faig creus que fins ara no s’hagi proposar canviar el nom de l’autor de En Flandes se ha puesto el sol per plaça del Carril. És natural, no ho podem saber tot i els noms dels carrers s’han popularitzat desconnectant-los de les persones a qui van dedicats. A Soldados de Salamina d’en Cercas un personatge ignorant llegeix a una placa: «Avinguda Lluís Pericot, prehistoriador» i diu: «Un carrer tant important s’hauria d’haver dedicat a algú que hagués acabat la carrera!».

Els que tenim una certa edat hem assistit, amb emoció, a la inauguració de noms de carrers de persones que hem conegut: Carrer Francina Boris, jardins de Narcís-Jordi Aragó, carrer Roberto Bolaño, parc Jordi Vilamitjana, jardins de Dolors Condom... però nosaltres també passarem per llei de vida i els noms quedaran relacionats a la llista del nomenclàtor allunyats de les persones que van ser. Tots som ignorants, encara que no tots ignorem les mateixes coses. Els que estudien el nomenclàtor solen fer-nos adonar que hi ha pocs carrers amb noms femenins tot i comptant els de les marededeus i santes. Són noms que formen part de la nostra quotidianitat. Fa uns anys vaig viure una anècdota molt graciosa: un home desesperat em preguntava pel carrer Pasqual i no vaig saber indicar-li, el bon senyor deia que havia deixat el cotxe al pàrquing Pasqual i ningú sabia com adreçar-lo a lloc i quan vaig demanar-li el tiquet per a veure-ho, vaig entendre la seva confusió. Buscava el Pàrquing Maragall! Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint