I Sánchez Llibre movent els fils

Els més joves ja no ho recordaran, però el president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que mou tants de fils entre Waterloo i Madrid, es va escapolir fa dues dècades de ser processat pels grans escàndols de corrupció que van afectar de ple a la desapareguda Unió Democràtica (Treball, Turisme, etc.), gràcies a la generositat del Tribunal Suprem (la famosa i polititzada sala segona). Malgrat que el fiscal que investigava el cas tenia molt clara la seva imputació («les referències a aquesta persona consignades en la documentació intervinguda són molt abundants, han estat contrastades i apareixen en documents molt variats»), i que diferents testimonis també l’assenyalaven, l’Alt Tribunal el va exonerar de qualsevol responsabilitat: «No consta que Sánchez Llibre tingués coneixement que els diners de les donacions per al partit fossin producte d’una desviació fraudulenta», i endavant les atxes. En una cabriola argumental, va decidir que no hi havia finançament il·legal, tot el contrari del que van veure un jutjat d’instrucció, l’Audiència de Barcelona i el fiscal en cap del TSJC, José María Mena. Per això, uns anys més tard, Unió Democràtica va ser condemnada en «qualitat de partícip a títol lucratiu», i dos subalterns van ingressar a la presó. Sánchez Llibre, que havia sigut el número dos d’un partit absolutament jerarquitzat, en va sortir sense cap esgarrinxada (igual que Duran i Lleida).

I aquí el tenim, dues dècades després, movent els fils per treure i posar governs. Sánchez Llibre és l’únic supervivent d’una generació de polítics jubilada fa molts anys (les patronals empresarials fan bàsicament política). Quan ell es va estrenar com a diputat, l’any 1988, només feia sis anys que Felipe González presidia el govern espanyol, encara en faltaven quatre per als Jocs Olímpics de Barcelona i ningú duia un telèfon mòbil. És considerat un dels grans, si no el que més, lobbistes d’Espanya, sobretot des que va aterrar a Madrid l’any 1993. Tanta és la seva influència que fa uns dies el periodista Jaume Reixach insinuava que Sánchez Llibre podria ser el candidat d’una moció de censura instrumental contra Pedro Sánchez presentada per Junts, amb el suport del PP i Vox. «Se non è vero, é ben trovato», com diuen els italians, però m’estranyaria. Ell ha sigut sempre més de moure els fils des de darrere les bardisses, que és on s’exerceix el poder de debò.

Per això, una de les principals explicacions del silenci de Foment del Treball per l’intent de trencadissa de Puigdemont a Madrid seria que Sánchez Llibre maquini, amb el líder de Junts, fer fora Pedro Sánchez i obrir les portes de la Moncloa a un govern PP/Vox. Sánchez Llibre, que la setmana passada va viatjar al santuari de Waterloo, on hi té fil directe, va declarar fa uns mesos a La Vanguardia que «Junts és el nostre aliat, ha sigut fiable, ha demostrat lleialtat i ha complert amb tots els compromisos». Veient la rebequeria dels exconvergents aquests últims dies, no seria descartable que hagin volgut fer una moció de censura encoberta, nedant i guardant la roba, típic dels covards com Puigdemont, menystenint, un cop més, la capacitat de resistència de Pedro Sánchez. Segons va explicar fa poc el periodista Víctor Guillot, d’InfoLibre i Agenda Pública, l’empresariat català hauria intentat que Feijóo fos president el 2023, el que passa és que el líder del PP, que no va sobrat de llums, hauria fet tot el contrari del que li van dir.

És comprensible que les patronals catalanes tinguin d’aliat a Junts per fer de contrapès a l’escorament del PSOE cap a l’esquerra radical, per la pressió de Sumar i Podem, i sobretot per frenar la reducció de la jornada laboral o derogar l’impost a les energètiques. Ara bé, costa d’entendre que, llevat que la jugada els hagi sortit carabassa, no pressionin per l’elaboració d’uns pressupostos, tant a l’Estat com a la Generalitat, per impulsar l’economia i portar inversions a aquesta Catalunya de la qual tant s’omplen la boca. El dubte és si Puigdemont i Sánchez Llibre han decidit apostar per un govern negacionista de PP i Vox, com el que s’està confeccionant en aquest laboratori de la ultradreta que és el País Valencià. I, si és així, a canvi de què? Perquè és irrefutable: o Pedro Sánchez o PP/Vox. O un model de societat o un altre. Amb Sánchez Llibre movent els fils, tot és possible. Ja va ser un dels ideòlegs del Pacte del Majestic (el molt llunyà 1996).

Subscriu-te per seguir llegint