El Truffaut i l’Albèniz, dos mons

La bona notícia són els 25 anys del cinema Truffaut, el «del poble», com no se’n cansa de dir-li Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics. La dolenta, l’estat d’abandonament, i ja van més de tres anys, dels cinemes Albèniz, deixats de la mà de Déu allà en ple centre de Girona des que van tancar amb nocturnitat i traïdoria a finals de juny de 2022. Dues realitats diferents, dos mons separats.

Amb el tancament dels Albèniz centre uns mesos després que també s’hagués clausurat l’activitat dels Plaça, el Truffaut és l’únic cine al centre de Girona. Això, i l’excel·lent programació, encara que l’Ajuntament continuï tossut sense publicitar amb cartelleres que allà al Modern hi ha un producte molt interessant, han ajudat a dur-hi molts espectadors. Potser aquest 2025 no seran els 44.000 de l’any passat, però tampoc s’hi quedarà massa lluny.

De l’acte de celebració dels 25 anys del Truffaut al Teatre Municipal, precisament el mateix dia que des del diari se’ls homenatjava amb un premi Diari de Girona, em quedo amb aquesta reflexió: el Truffaut és un equipament municipal des de fa un quart de segle i mai cap polític n’ha qüestionat la idoneïtat Hi ha consens, per tant, en el seu interès públic.

L’altra realitat és la que tornava a posar en el punt de mira Josep Maria Pallàs, històric programador dels Albèniz, l’altre dia al Gent amb història. Ell, que també té part de culpa en l’èxit del Truffaut quan el projecte era privat a la sala B del Modern, ho va definir molt bé: veure l’històric cinema de Reial de Fontclara abandonat provoca tristesa i molta frustració.

Subscriu-te per seguir llegint