El fiscal general va arribar condemnat al Suprem

Manuel Marchena guanya batalles després de ser substituït. El fiscal general de l’Estat va arribar condemnat al Tribunal Suprem, n’hi havia prou d’observar la composició de la sala per concloure que no tenia opcions. S’hi alineaven cinc magistrats que van condemnar a cent anys de presó els dirigents del procés després indultats i amnistiats, a més de Carmen Lamela, d’orientació indubtable. Es va dipositar una confiança excessiva en un canvi d’orientació ideològica, donada l’absència d’una prova de càrrec que era reconeguda fins i tot per sectors conservadors. La condemna, encara que sigui a penes de bagatel·la davant dels anys de presó sol·licitats, demostra que els rumors sobre la victòria dels fets estaven exagerats fins al límit de ser absolutament infundats.

Álvaro García Ortiz pateix condemna per haver replicat als mentiders que des de l’entorn d’Ayuso van denigrar la fiscalia en el seu conjunt i el fiscal general en concret, en culpar-lo de manera insòlita d’haver-se oposat personalment a un acord amb el xicot de la presidenta de Madrid. Al final, Miguel Ángel Rodríguez no sols va riure de gust davant la sala del tribunal i del judici en el seu conjunt, sinó que ha imposat la seva narració, el curs dels esdeveniments i el veredicte final. L’única diferència amb el procés és que Marchena ja no lliga la unanimitat dels seus iguals. En el context de la sentència de contingut encara desconegut, els vots particulars de Susana Polo i Ana Ferrer a favor de l’absolució adquireixen una dimensió heroica.

El muntatge per destituir García Ortiz ha culminat, i és un altre clau en el taüt polític de Sánchez perquè les batalles polítiques no cal plantejar-les, cal guanyar-les. Amb tot, el president del Govern no podrà culpar de la seva ja inevitable caiguda els jutges, perquè Santos Cerdán pesa més que l’acció concertada al Suprem. Des d’un prisma psicològic inseparable del que ha passat, el fiscal general ha estat condemnat per bona persona. En els espectadors del judici decidit per endavant prevaldrà l’estampa valenta de la defensa de l’Advocacia de l’Estat, que potser ha evitat mals majors.

Subscriu-te per seguir llegint