Defensa occidental versus cultura alcorànica

Amb el nom del patró de la casta guerrera ària, segons els Vedes, Indra és una multinacional espanyola, amb seu a Alcobendas (Madrid), que opera principalment en els sectors de defensa, tecnologies de la informació (TIC), tràfic aeroespacial, capdavantera en radars, telecomunicacions, serveis financers com ara sistemes de control de trànsit aeri (gestiona aproximadament un terç del trànsit mundial), simuladors d’aeronaus, sistemes de facturació de transport públic utilitzats en metròpolis com París, Madrid, Barcelona, etc. Té una desena de filials des de Sudamèrica a Romania o al Marroc, entre les quals, es consideren nuclears Minsait (filial tecnològica), Inmize Sistemas, una empresa conjunta creada el 2002 amb MBDA (Minority Business Development Agency, corporació multinacional europea especialitzada en el disseny, desenvolupament i fabricació de míssils i sistemes relacionats). A més, podem parlar d’Indra Seguridad, Comunicaciones Seguras, Prointec (de sistemes anti-incendis), Business Consulting, BPOs (externalització de processos de negocis), etc.

En l’accionariat d’Indra hi ha l’Estat (28%), EM&E (14,3%) i SAPA, ubicada a Eibar (Guipúscoa), especialitzada en sistemes de transmissió i motors per a vehicles blindats, antiga Sociedad Anónima Plasencia de las Armas, avui a mans de Jokin Aperribay, soci d’Indra a Tess Defence, un consorci d’empreses per desenvolupar, fabricar, integrar i mantenir el vehicle de combat VCR 8x8 Dragón, així com el seu sistema electrònic, d’armes, comunicacions i suport logístic. (7,98%) i Amber Capital (7,24%), un fons d’Inversió britànica.

Com és públic i notori està a l’aire la compra per part d’Indra de EM&E Group (Escribano Mechanical & Engineering) i la intenció de comprar Comforsa (empresa metal·lúrgica de la Generalitat que pertany al hòlding Avançsa i factura 66 o 70 M€ anuals). En l’ínterim, el passat 25-VI reuní en un gran esdeveniment catorze entitats espanyoles en el marc de l’Indra Tecnology Marketplace, una mena de trobada firal, on s’hi ha presentat disset projectes tecnològics disruptius integrats en el programa NGWS/FCAS (New Generation Weapon System/Futur Combat Air System, és a dir, «Sistema d’Armes de Nova Generació/ Futur sistema aeri de combat»), un programa en què també hi participen Alemanya i França, i que pretén desenvolupar un sistema de sistemes, el resultat dels quals ha de ser un avió-caça de sisena generació acompanyat per drons col·laboraors, interconnectats a través d’un núvol de combat, que integra dades, sensors capacitats de decisió autònomes.

Hi participaren universitats i centres d’investigació com el Supercomputer Center, l’Institut d’astrofísica de Canàries i empreses emergents com Quside (amb seu a Castelldefels desenvolupa i fabrica components quàntics, en concret generadors de nombres aleatoris quàntics QRNG integrats en xips fotònics), Fila (consultora en transformació digital), IDBotic (que proporciona solucions d’encriptació i autenticació de maquinària i dispositius IoT, especialment indicades per a entorns de defensa, indústria i telecomunicacions).

Els projectes s’agrupaven en dues gran àrees, núvol de combat i sensors avançats, i es presentaven innovacions de tota mena (computació al núvol, IA, fotònica, tecnologies quàntiques, edge computing o «computació a la vora», tècniques punteres de ciberseguretat...) Un exitós i gran aparador per aprofitar les tecnologies duals o de doble ús, militar i civil. No debades hi van participar el coronel Luis Villar, director del Combined Project Team per part d’Espanya, i el coronel Francisco Javier Martín García-Almenta, cap de l’Oficina dels sistemes aeris d’Ala Fixa en la Sots-direcció General de Programes de la DGAM (Direcció General d’Armament i Material), la qual tindria cura dels sistemes aeris d’ales rígides, com per exemple el Eurofighter, l’A-400M i altres projectes similars.

Indra vol exercir, amb la benedicció del govern, d’empresa tractora de la indústria de defensa espanyola col·laborant amb França i Alemanya amb el projecte estella europeu, el FCAS (Futur Combat Air System, és a dir, «Futur sistema aeri de combat»). Les accions d’Indra a borsa han passat dels 17 € d’inicis d’any als 40€ i, segons Ángel Escribano declarava a La Vanguardia el passat 12-X té camp per créixer, sobretot aquí, a Catalunya, on hi ha 3.537 empleats i preparen un pla amb la intenció de crear-hi entre 800 i 1000 nous llocs de treball. «Som la millor empresa de defensa d’Espanya», va deixar dit. I afegí que no pensava vendre’s Minsait, perquè «dirigeixo una empresa amb 60.000 persones i tinc la part de tecnologies de la informació i la part de defensa. No em centraré en un sol sector».

Les empreses de defensa fan el seu agost. N’hi va haver prou del toc de corneta de Trump perquè Europa s’hagi posat a rearmar-se, sense tenir gens en compte l’opinió pública, que no veu que la solució als conflictes sigui la guerra ni calgui fer una despesa faraònica en un armament que, amb el temps, està condemnat a esdevenir obsolet. Sempre he sostingut que bons professors a les madrasses islàmiques estudiant l’Alcorà (com s’estudia la Bíblia als prestigiosos Instituts bíblics de Jerusalem o Roma) serien més barats i més eficaços per acabar amb les intoleràncies i els fonamentalismes que qualsevol míssil. Islam significa «submissió», «lliurament» [a Déu]; muslim, «musulmà», vol dir «submís». A l’Alcorà, Al·là vol la pau. Aprofundim-hi.

Arran del genocidi a Gaza, Espanya havia de trencar els contractes d’armament amb Israel, però s’han mantingut les inversions amb el seu intermediari Guardian Homeland Security. La indústria militar israeliana s’ha embutxacat de pagaments de l’Estat 1.044 milions segons el Centre Delàs. Enllà de l’embargament immediat que posi fi a les importacions i exportacions d’armament en zones de conflicte, caldria un canvi de mentalitat. La guerra s’origina de la por? Quina por tenim? Que el veí tingui més capacitat de matar que nosaltres?

Subscriu-te per seguir llegint