Espurnes d'esperança

És indubtable que plantejar una alternativa al model de societat actual és qualificat d’utòpic pels guardians del pensament únic, defensors de la primacia de la ideologia neoliberal.

Tant li fa que els ciutadans s’enfrontin a una sèrie d’amenaces que posen en perill el futur de la humanitat. Entre els múltiples problemes existents cal assenyalar les guerres reals o encobertes, el canvi climàtic i l’augment de les desigualtats que, davant la desorientació i la impotència de l’esquerra tradicional, alimenten el creixement de l’extrema dreta. Aquesta realitat és menyspreada pels qui sustenten el poder que posen obstacles a qualsevol resposta.

Així doncs, cal conformar-se? No hi ha espurnes d’esperança d’un canvi radical?

Bé, per combatre el derrotisme, ajuda la lectura del «llibre optimista –però no il·lús– que es rebel·la contra l’estèril immobilisme instal·lat en una societat que és incapaç d’imaginar una alternativa al sistema actual». Es tracta de Para que haya futuro de Juan Torres López (Granada, 1954), economista, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla del 2008 fins a la seva jubilació, l’octubre del 2025. En el llibre, afirma que una alternativa no és una utopia.

Al seu entendre hi ha cinc elements essencials per poder provocar canvis socials. El primer és la comprensió encertada de la forma com funciona el món. El segon, un projecte o relat del futur que sigui assumit per una gran majoria social. El tercer, un subjecte social que assumeixi el projecte alternatiu. El quart, la capacitat d’anticipar l’horitzó a què s’aspira. I cinquè, ser capaços de minar el poder establert i crear espais d’oportunitat en el procés evolutiu.

L’autor, però, és perfectament conscient que tot plegat pugui semblar eteri, inclús que és utòpic plantejar que, avui dia, els éssers humans convisquem, ens acostem, parlem de realitats comunes i superem la fatiga informativa existent.

Preguntat en una entrevista com canviar el sistema va respondre que les possibilitats passen per l’aparició de nous subjectes polítics i socials capaços de posar en marxa un contrapoder diferent de l’actual. Que és impossible que les forces socials i els moviments ciutadans que es proposin canviar la realitat puguin fer-ho simplement apartant els que avui dia ostenten el poder per substituir-los. Que cal crear un poder fonamentat en diferents principis, valors, maneres d’actuar que endegui experiències concretes en matèries de producció i de consum. Que la clau per al canvi és crear les condicions perquè hi hagi una majoria social amb un sentit comú tan indiscutible que no quedi més remei que començar a construir el món sobre altres bases.

Difícil, però no impossible. Som-hi. Mans a l’obra!

Subscriu-te per seguir llegint