L'homilia de la Transició

L’homilia del cardenal Tarancón el 27 de novembre de 1975, ara en farà 50 anys (en l’entronització de Joan Carles com a rei d’Espanya), va ser un text basat en la reconciliació i en la defensa dels drets humans.

La missa presidida per Tarancón a l’església de Sant Jeroni de Madrid va ser com la porta que obria una nova etapa en la història d’Espanya, després de la nit fosca del franquisme. L’homilia va ser un text clarament oberturista, que, com no podia ser d’una altra manera, va molestar el Règim franquista. Amb aquesta homilia, el cardenal de la Transició obria nous horitzons democràtics, ja que en el seu text va utilitzar set vegades la paraula llibertat, sis, la paraula pau i tres, la paraula justícia.

Tarancón creia «necessària la col·laboració de tots, la prudència de tots i la decisió de tots», per obrir una nova etapa de «pau, de progrés, de llibertat i de respecte» en la història d’Espanya.

Tarancón, allunyant l’Església del nacionalcatolicisme, afirmà que «la fe cristiana no és una ideologia política, ni pot ser identificada amb cap d’elles, degut a que cap sistema social o polític pot esgotar tota la força de l’Evangeli». Tarancón digué que «no pertany a la missió de l’Església presentar solucions concretes de govern», ni tampoc «imposa un determinat model de societat, ni patrocina cap forma ni ideologia política», ja que «l’Església mai no determinarà quines autoritats han de governar-nos».

Amb la seva homilia, Tarancón tancà l’etapa del nacionalcatolicisme i demanà als polítics que estiguessin «al servei de la comunitat, que promoguessin els drets humans, que enfortissin les llibertats, que ajudessin a promoure les causes de la pau i de la justícia» i que protegissin i promoguessin «l’exercici de la llibertat» després de 40 anys de dictadura.

Tarancón va demanar a Joan Carles que fos «rei de tots els espanyols», que acabés amb les dues Espanyes i que es posés fi a la confrontació i a la divisió. Tarancón també demanà al rei que «les estructures jurídicopolítiques donessin a tots els ciutadans la possibilitat de participació lliure i activament en la vida del país» i l’inici d’una etapa democràtica a l’estat, que fos «justa socialment i equilibrada econòmicament». Havia arribat l’hora d’obrir un nou camí, en el qual «cap forma d’opressió no esclavitzés ningú», en un estat en el que «tots tinguessin cabuda, sense discriminacions ni favoritismes».

Aquestes paraules, plenes de saviesa i de visió de futur, volien animar el rei perquè acabés amb un uniformisme estèril i empobridor.

Tarancón acabà l’homilia demanant una «autèntica pau, una pau lliure i justa, una pau àmplia i fecunda en la qual tots puguin créixer i progressar».

Amb l’homilia del cardenal Tarancón, l’Església espanyola apostava per la reconciliació entre parts enfrontades i entre sectors dividits i posava fi al nacionalcatolicisme. Aquesta va ser la fonamental missió de Tarancón, que per això va ser qualificat com el cardenal de la Transició.

Subscriu-te per seguir llegint