Tendències d'un país que va canviant

El país ens està canviant molt ràpidament. En només vint anys es produeixen canvis que abans es produïen en cent. Les nostres societats acceleren els canvis i en pocs anys viurem en un món diferent de l’actual.

Hi ha canvis que potser no es noten a simple vista però que van transformant les nostres realitats. Alguns d’aquests són:

- Els centres de les ciutats passaran de centres comercials a espais gastronòmics: d’entre les coses que encara no han canviat del tot, sí que hi ha tendències que podem entreveure i que seran claus per entendre la Catalunya que ve.

En primer lloc, el centre de les ciutats estaran més centrades en l’oci que en el comerç. Això s’està produint de mica en mica però s’accelerarà en els pròxims anys. Els centres de les ciutats ja no seran vistos com a espais comercials sinó com espais de relació. La crisi del petit comerç per culpa dels grans centres comercials i la compra en línia està fent que a la majoria de petits comerciants els sigui impossible pagar la ubicació central que necessiten per vendre. En canvi, el sector de la restauració, en creixement, busca aquests centres per desenvolupar-se. Aquesta tendència ja és una realitat, però s’intensificarà en els pròxims anys. L’oferta de shopping que pivotava al voltant del sector de la moda es veurà desplaçat per la restauració i altres tipus d’oferta comercial més complementària. Això canviarà els centres de les ciutats i tindrà conseqüències en altres àmbits com la mobilitat, residència, urbanisme, seguretat, etc.

- Es produirà la segona descentralització territorial: una de les premisses del pujolisme era la voluntat de descentralització territorial. Que no tot fos a Barcelona, i que els serveis i l’administració, també estiguessin presents en el territori. En els darrers quaranta anys, aquesta descentralització només s’ha fet a través de les tres altres capitals de província. Convertint ciutats mitjanes en monstres administratius i a la contra, provocant una centralització provincial molt pitjor que l’anterior.

Això també es racionalitzarà tard o d’hora i revertirà una situació actual on la ciutat de Girona amb 107.000 habitants té 70.000 llocs de treball i 45.000 cotitzants i ciutats com Figueres -o Olot o Blanes-, amb 50.000 habitants, tenen 14.000 llocs de treball i 25.000 cotitzants. Això només és fruit d’una descentralització incompleta que està matant de mica en mica a les ciutats mitjanes que articulen el país. Més d’hora que tard, les capitals de comarca rebran les oportunitats que se’ls hi han negat en els darrers quaranta anys. Continuar com fins ara és insostenible.

- Els pobles, les noves urbanitzacions: aquest fet fa anys que s’està produint però s’intensificarà a mesura que augmentin les connexions viàries i ferroviàries. Avui això passa sobretot en els municipis propers a les ciutats, però en pocs anys serà la normalitat en la majoria dels pobles. I serà necessari perquè molts d’aquests pobles perden població o són municipis de segona residència.

Davant la manca d’oferta d’habitatge unifamiliar i l’augment de preu a les ciutats, cada vegada més gent es traslladarà a viure al poble, encara que treballi a la ciutat. Només cal anar cada dia a veure el volum de passatgers de l’alta velocitat a Figueres o Girona per fer-se’n a la idea. La clau és la connectivitat.

L’únic problema que això pot suposar és que els municipis no vegin en això no només una solució per a la vida en els seus pobles, sinó una oportunitat de creixement desbocat. I aquest serà el problema. La gràcia està en el fet que els pobles no es buidin, no en especular amb noves construccions de promocions immobiliàries. La planificació del govern català haurà d’ajudar a fer que el que és una bona notícia no esdevingui un malson.

- La baixa natalitat afectarà molt més del que ens pensem: la baixada de la natalitat a Catalunya és molt important. I això no es compensarà amb immigració. De fet, les dades indiquen que la baixada de la fertilitat és més pronunciada entre les dones nascudes a l’estranger que viuen entre nosaltres. En vint anys, s’ha passat de 80.000 nadons anuals a 50.000.

Això tindrà moltes conseqüències evidents. Per començar la reducció de línies per cursos a les escoles i posteriorment, el tancament d’escoles, ja que l’oferta actual està basada en el que passava a principis dels anys dos mil, quan naixien gairebé el doble de nens que ara. Però hi ha moltes més conseqüències. Per començar, la distribució del patrimoni. Si abans el patrimoni d’una família es repartia entre diversos fills i aquí sorgien els problemes, ara serà el revés, hi haurà més herències que hereus. Sobretot per l’augment de propietaris que moren sense fills o amb fill únic. Això tindrà efectes tributaris i en l’administració i provocarà canvis. És un canvi radical respecte al qual hem vist en els tres darrers segles. Òbviament la demografia també afectaran les pensions, el mercat laboral o el creixement econòmic. Però això ho tocarem un altre dia.

Subscriu-te per seguir llegint