Concerts als setze, votar als divuit

La responsabilitat penal la tens als catorze, però per entrar a un concert, necessites autorització paterna fins als setze. A l’edat que ja et deixen entrar sol a un recital, també pots començar a treballar, però no obrir un compte bancari sense permís. Tampoc votaràs fins dos anys després, als divuit. I així, tantes altres edats dispars.

Ho denuncia la Síndica de Greuges de Catalunya en el seu darrer informe sobre la infància, en què reclama, per una banda, rebaixar la majoria d’edat per votar fins als setze anys i, alhora, allargar l’escolarització obligatòria fins als divuit. En aquest informe, Esther Giménez-Salinas alerta «incongruències» en el tractament de les edats legals per exercir drets i deures, unes incoherències que, assegura, generen desigualtats.

La proposta de la síndica va en la línia del model implantat en altres països, com Àustria o Alemanya, que implica els joves de setze i disset anys en la presa de decisions col·lectives. Els defensors d’aquesta mesura, que el Govern espanyol també té sobre la taula, argumenten que rebaixar el cens contribuiria a reduir la desafecció política en un col·lectiu habitualment poc implicat. Els contraris al·leguen que la manca d’experiència i d’educació política fa que siguin votants més manipulables. En un context en què les idees més reaccionàries creixen justament entre els joves, la cosa no pinta bé.

Segons el CIS, prop del 80% dels espanyols rebutja rebaixar l’edat del vot. Abans de tirar cap a una banda o cap a l’altra, faríem bé de tenir un debat profund com a societat, i una presa de consciència de que votar, importa.

Subscriu-te per seguir llegint