El truc

Un dels problemes fonamentals del món modern és que normalitzem les anomalies. És una barreja de resignació i mandra, com si ens haguessin rendit a l’evidència que qualsevol cosa és possible i, en conseqüència, acceptable. Vist en perspectiva, hi ha dos moments exactes que poden servir de punt d’inflexió per entendre-ho. Un d’ells té lloc, sens dubte, l’11 de setembre de 2001, quan els atemptats ens torpedinen els límits d’allò imaginable. Quan veiem caure les Torres Bessones també cau, d’alguna manera, el llindar de la nostra percepció. L’altre és, naturalment, la pandèmia, en què vam afrontar (sense gaires eines, a més) un context que només semblava propi de les ficcions. Va ser una tragèdia, però col·lectivament ens hem conjurat per sobreviure als seus matisos. Dues grans disrupcions en 20 anys que ara es manifesten amb la relativització, quan no banalització, de qualsevol anomalia. La mateixa que permet que un psicòpata estigui al capdavant del país més poderós del món o que condemnin tot un Fiscal General de l’Estat per un crim que no s’ha pogut provar. Per no parlar dels indicadors que avisen sobre la profunda ignorància de tota una generació envers la repressió i els devastadors efectes d’una dictadura. Més enllà dels detalls i la politització de tot plegat (un fet, aquest, que tampoc és nou), el que realment resulta preocupant és que aquestes anomalies generin indignació i desconcert durant unes poques hores i després les notícies siguin unes altres i es parli, per exemple, de les vendes del Black Friday. Seria injust atribuir-ho a la insensibilitat de les persones o al seu individualisme, com es fa sovint quan no es troben respostes o es fan les preguntes incorrectes. Aquí el veritable problema és que hem convertit les dinàmiques quotidianes en un cloroform emocional que ens priva de copsar la magnitud dels drames. Principalment perquè hi ha qui considera que no l’interpel·len, però també perquè, com s’ha citat en repetides ocasions, el millor truc del diable és fer creure al món que no existeix.

Subscriu-te per seguir llegint