Violència digital

Em sembla molt encertat que les institucions gironines hagin posat el focus aquest 25-N en la violència masclista en l’àmbit digital. La ubiqüitat d’internet, que permet un assetjament 24/7, sumat a l’anonimat que permet la xarxa, s’han convertit en caldo de cultiu per a la violència masclista, ja sigui entre persones conegudes o desconegudes. Perquè per exercir aquesta violència no cal ser un energumen que controla o confisca el mòbil a la seva parella per tal d’aïllar-la: també la practica aquell que, amagat en un pseudònim rere la pantalla, es dedica a insultar, amenaçar i calumniar a les xarxes socials dones a qui ni tan sols coneix.

Només un exemple: un estudi de la Unesco i el Centre Internacional per a Periodistes sobre l’assetjament de dones periodistes a la xarxa, que va comptar amb més de 900 participants de 125 països, va donar com a resultat que un 73% de les participants havien patit violència a través d’Internet, essent les amenaces de violència física (25%), sexual (18%) i contra els seus familiars i amics (13%) les fórmules més habituals. I malgrat que moltes d’elles van necessitar ajuda psicològica per a superar-ho, l’estudi també apunta que la majoria de les dones periodistes prefereix no denunciar ni fer públiques aquestes agressions digitals: la por a la incomprensió, a l’estigmatització i a generar una onada d’odi encara més gran són els seus principals frens.

I és que, malauradament, la violència de gènere, lluny de desaparèixer, evoluciona amb la societat i adopta noves formes a les quals s’ha de continuar combatent.

Subscriu-te per seguir llegint