Reflexió sobre la immigració

Soc empresari i parlo des del coneixement directe del món laboral. El nostre país necessita la immigració. Sense ella, molts sectors no tirarien endavant. Només cal mirar el cas de la pesca –un sector que conec bé–, on hi ha barques que no poden sortir per manca de tripulació. O la restauració, on, si no fos per la mà d’obra immigrant, seria molt difícil trobar persones disposades a treballar dissabtes, diumenges o en horaris exigents.

Ara bé, quan a aquests factors hi afegim les ajudes socials –que haurien de ser un suport puntual i un vot de confiança al nostre estat del benestar–, es poden generar situacions injustes. Hi ha persones que prefereixen viure dels subsidis o fer alguna «pasterada» en negre, mentre empresaris i treballadors contribuïm amb esforç i impostos per sostenir la xarxa social. No es pot anar tapant forats indefinidament. Això és insostenible i genera un escenari injust per al conjunt de la societat.

Els que em coneixeu sabeu que no soc un polític radical, ni de bon tros. Però entenc perfectament el malestar que es viu en algunes zones del país, on la convivència s’ha deteriorat per una gestió poc valenta i desordenada d’aquesta realitat.

Jo, que he nascut i viscut sempre a tocar de mar, potser tinc una visió més equidistant. Però el sentit comú no té ideologia: si arribes aquí a treballar, a sumar, a conviure i a pagar impostos com tothom, benvingut siguis. Ara bé, si vens a no fer res, a trapassejar o a viure d’ajudes públiques sense aportar res... ho sento, aquest no és el teu lloc.

Vull una Catalunya que valori l’esforç, la responsabilitat i la convivència. Només així podrem construir un país millor i més just per a tothom.

Com sempre, dic el que penso, tal com raja. I si algú se sent ofès, el problema és seu, no meu. Algú ho havia de dir.

Subscriu-te per seguir llegint