De Junts a Aliança Catalana

Francisco Álvarez Cascos, quan era secretari general del PP, es vantava d’haver provocat la desaparició de l’extrema dreta a Espanya integrant-la dins del seu partit. Amb el pas del temps, s’ha demostrat que era conjuntural i fictici. Ell mateix va fundar l’any 2011 el partit Foro Asturias, que molts situaven a la ultradreta, i dos anys més tard, exmilitants del PP, com Santiago Abascal, Vidal Quadras i l’exministre Ignacio Camuñas, van fundar Vox. A Catalunya, que, per molt que diguin, no som tan diferents, Convergència ha sigut, durant molts anys, la casa gran del nacionalisme de centredreta, on hi han tingut cabuda el més moderat, el més radical i el més ultra, com en el PP.

I, de la mateixa manera que ha passat amb Vox al conjunt d’Espanya, la irrupció d’Aliança Catalana ha servit per treure moltes caretes i posar les cartes cap amunt. Controlar la immigració (abans la interior, ara l’estrangera, molt més complexa) per preservar la identitat catalana, ha sigut una obsessió del nacionalisme català des del segle XIX. Rovira i Virgili ja va escriure l’any 1918 que «quan la immigració és copiosa, la nacionalitat és envaïda per infiltració» i considerava que els immigrants, insignificants en aquella època a Catalunya, «sovint trenquen la unitat i la pau d’un país i desvien o barren el camí de son lliure desplegament». Rovira i Virgili feia una distinció entre «pobles civilitzats» i «salvatges».

La identitat també ha sigut la principal fixació de Jordi Pujol, des de molt abans de ser president de la Generalitat i fins a l’actualitat. Fa tres anys va manifestar que els catalans estan «amenaçats d’acabar minoritzats» davant «tanta i tanta immigració». I el febrer d’aquest any, en una entrevista a El Punt-Avui, insistia en el fet que «el que està realment en perill és la identitat del país», mostrant el seu desacord amb el cordó sanitari a Aliança Catalana: «Jo el tema de la immigració l’he tingut sempre molt present». I tant! Igual que la seva esposa, Marta Ferrusola. Recordada és aquella xerrada que va fer a la Fontana d’Or de Girona l’any 2001: «El meu marit està cansat de donar-los (habitatges socials) a magrebins i gent així». O que els seus fills, quan eren petits, «a vegades jugant en el parc, se m’apropaven i em deien avui no puc jugar, mare, tots són castellans», va manifestar sense complexos. Sílvia Orriols és una aprenent al seu costat.

De la mateixa manera que pocs se’n recorden d’una de les propostes estrella d’Artur Mas en les eleccions catalanes de 2006, quan CiU va incloure en el seu programa electoral el «carnet per punts» per als immigrats que, una vegada complimentats, a base de voluntat d’arrelament i integració, donaria accés a determinats serveis socials. Mas va afegir que meditava crear una conselleria específica per aquesta qüestió, o almenys situar-la a Presidència, i que duria al Parlament una llei que establís un contracte de drets i deures dels immigrants. Artur Mas, que aquesta setmana s’ha mostrat molt comprensiu amb Sílvia Orriols, va haver d’esperar quatre anys per presidir la Generalitat, i mai més va tornar a treure aquella proposta, que havia provocat un rebuig general.

Si a tants anys d’adoctrinament ideològic autòcton, hi afegim l’auge de l’extrema dreta i dels populismes a tot el món occidental, i que els partits tradicionals eludeixen afrontar amb rigor, i no amb un perillós bonisme, temes que formen part de les principals preocupacions dels ciutadans, doncs apareix una Sílvia Orriols que els supera a tots per la dreta amb solucions fàcils per a problemes complexos. Per això, els escons que perdria Junts coincidirien amb els que guanyaria Aliança Catalana. Pensa el mateix que la majoria dels dirigents de Junts (abans Convergència), però amb un discurs més simplificat i amb menys eufemismes. El programa electoral d’Aliança Catalana per a les eleccions catalanes de 2024 era molt simple: 31 punts tractats superficialment en 32 pàgines. El punt 1 era sobre la immigració i el 2 sobre la independència. No els cal res més. Igual que el programa de Vox, en les eleccions generals de 2023, on el punt 1 era «Igualdad entre los españoles», o sigui «estat unitari» i recentralització de competències, el 2, «Unidad de España», i l’11 «Inmigración e identidad nacional». Prou per atraure el descontentament general. Al final, Josep Rull, que tantes vegades ha fet callar sense raó a Sílvia Orriols, acabarà fent l’onada a la líder d’Aliança Catalana.

Subscriu-te per seguir llegint