Nadal al novembre

Abans, les festes de Nadal eren una cosa, com a molt, de dues o tres setmanes. Començaven el vint-i-quatre de desembre amb la Missa del Gall i s´acabaven el sis de gener amb l’emoció de les joguines i els obsequis que havien repartit els Reis. A Blanes, el tret de sortida el donava, el dona , la Fira de Sant Tomàs que el dia vit-i-un omplia, omple, el centre de la vila de parades i paradetes entre les quals, aquelles en les que escolars de diferents centres ofereixen pastissos i llaminadures per finançar els viatges de fi de curs. Un dia abans que un altra típica i tòpica tradició inauguri el Nadal a la resta de l’estat espanyol: el sorteig de Loteria de «Navidad».

D’un temps ençà, tot s’ha capgirat i/o comença molt abans del mes de desembre. De dècims de la Loteria en pots comprar, ja, a finals de primavera. El dia del sorteig fa setmanes que estem marejats per la dinàmica publicitària, comercial i consumista en que s’ha convertit tot plegat. De fet, els actes que, segons el senyor Abel Caballero, alcalde Vigo, inauguren les festes a Espanya, comencen el dia que s’encenen les llums del «mega»- arbre de Nadal que instal·la a la seva ciutat. Bé, això és un dir, perquè enguany en l’esperpèntica i tècnicament decebedora cerimònia que va protagonitzar a meitat de novembre, el batlle va declarar amb orgull i una megalomania desmesurada que l’arbre de Vigo, no només és el més alt de tot el món mundial, sinó que la seva encesa inaugura el Nadal a tot el planeta. Vinga! Deu tenir altres virtuts aquest home perquè legislatura rere legislatura els vigüesos li reiterin la seva confiança.

Pastorets, pessebres, concerts més o menys tradicionals constitueixen, almenys a Catalunya, uns altres referents del Nadal. Entre la cantada de nadales pels carrers de la vila que agermana dues excel·lents corals blanenques i algun succedani descafeïnat que intenta imitar el mundialment conegut i televisat Concert d’Any Nou de Viena, però, no hi ha color. L’una traspua esperit nadalenc. Què significa, exactament, això de l’esperit nadalenc?. L’altre sona a enganyifa, a marca blanca , a màrqueting , a negoci a costa de gent amb bona fe.

Des de començaments de novembre, molts restaurants han començat, també, a publicitar els dinars i sopars d’empresa. Aquí sí que cal espavilar-se - en el cas de tenir feina i companys- per no quedar- te sense taula o local. Com també, cal que s’espavilin, els qui vulguin fer algun dels àpats nadalencs fora de casa. Per cert, hi ha un restaurant al Passeig de Mar de Blanes que ofereix, ja, el tradicional dinar de Sant Esteva per 50 euros : res de escudella, de carn d’olla ni de canalons de rostit. Això sí, un grapat de primers i segons plats per escollir. I per acompanyar-los un negre de Ribera del Duero i un verdejo blanc de Rueda. Tot ben nostrat! Som-hi!

Qui ho sap, potser caldria inventar alguna cosa per, durant el mes gener, estirar un xic les celebracions. L’esgotament emocional i físic que suposa tenir que viure el Nadal des del de novembre, semblarien no fer-ho gens aconsellable. Desprès del dia sis, la frase esdevé recurrent en moltes boques : «Que bé! Quin descans, menys mal que s´han acabat les festes». Obliden que a la cantonada, al cap de quatre dies, els esperen...les rebaixes! Però això són figues d’un altre paner.

Subscriu-te per seguir llegint