Prou paraules, prou guerra, volem pau

Prou de genocidis. Les paraules no salven vides. Només l’acció pot fer-ho. Cada dia, nens són assassinats en guerres que semblen eternes. Famílies destruïdes. Escoles arrasades. Criatures que mai no podran somiar ni jugar. Mentrestant, els dirigents parlen molt i actuen poc. Fins quan permetrem que la guerra sigui negoci i la pau, simple retòrica?

Isaïes ja advertia: «Faran de les espases arats i de les llances podadores. Cap nació no alçarà l’espasa contra una altra» (Is 2,4). Avui es fabriquen míssils, no podadores. Es sembra destrucció, no esperança.

Els infants assassinats no són estadístiques. Són noms. Històries truncades. Futurs impossibles. Cada bombardeig, cada escola arrasada, cada ciutat en ruïnes és una derrota moral de tota la humanitat. Cada mort familiar és un món que s’ensorra: pares, avis, germans, cosins desapareixen, deixant orfes de vida i d’esperança. A Síria, al Iemen, a Ucraïna o a Palestina, milions de nens veuen el seu món esfondrat per decisions lluny de casa seva. La indústria armamentista multiplica beneficis mentre els discursos de pau es dissolen en silenci.

Jesús va dir: «Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9). La pau no és ingenuïtat. La pau és voluntat, acció i coratge. Cada refugi que acull un nen, cada escola reconstruïda, cada ajuda humanitària salva vides i rescata esperança.

Cada euro destinat a les armes és robat al futur dels infants. Cada vida perduda ens condemna a tots. La indiferència també mata. Els infants no poden esperar més. Només quan la humanitat posi els nens i les famílies al centre, les paraules d’Isaïes deixaran de ser profecia i esdevindran realitat. És imprescindible que governs, ONG i ciutadans actuïn sense demora, coordinant esforços, compartint recursos i prioritzant la protecció dels innocents per sobre de qualsevol interès polític o econòmic.

Mentre s’apropen les festes de la Nativitat, pensem en tots aquests nens i famílies que viuen envoltats de destrucció i por. En lloc de llums i regals, troben bombes. En lloc de cançons de Nadal, escolten crits i sirenes. Que la Nativitat sigui un compromís amb la vida i la protecció de tots els innocents.

Ara és l’hora d’actuar. Que la seva pau no sigui silenci, sinó crida que transformi el món, avui i cada dia. Com recordava el Papa Lleó XIII: «La pau es construeix sobre la base de la justícia». Cada gest, cada esforç, cada decisió humanitària compta. No podem mirar cap a un altre costat. És moment de convertir la compassió en acció i de garantir que cap nen hagi de perdre la seva infantesa ni cap família el seu futur per la crueltat dels adults.

Que el seu descans sigui un recordatori i un repte: que la nostra indiferència no perpetuï la violència, que la nostra veu es converteixi en actes, i que la humanitat sigui digna dels infants i famílies que encara somien.

Subscriu-te per seguir llegint