La Devesa, els plàtans i el futur del Parc

Per a la gent de Girona pocs indrets són més estimats que el Parc de la Devesa. Fa uns dies l’enginyer gironí Narcís Motjé publicava un article interessant arran de la caiguda d’un plàtan a la Devesa a principis de novembre. Motjé apuntava algunes qüestions transcendentals per al futur d’aquest parc patrimonial, com ara el reg dels arbres. Em sembla pertinent, doncs, poder compartir què és allò que ara mateix fem des de l’Ajuntament pel Parc alhora que apunto idees de futur. Ho he fet abans i en directe amb el senyor Motjé, a qui sempre m’ha agradat escoltar, com a mostra de respecte a la seva persona i a la seva valuosa feina, estretament vinculada al Parc. Sobre la manca de reg que apunta Motjé, per exemple, el Parc es rega, durant els mesos més calorosos, sis dies a la setmana a partir de l’aigua del pou Montserrat. Hi ha una irrigació constant malgrat que els efectes de l’última sequera encara són difícils de predir. Alhora, estem camí de poder utilitzar un segon pou que ens ha de permetre millorar més aquest element clau en la cura dels arbres. Una cura que tenim també, des de fa anys, a través dels estudis periòdics d’una empresa especialitzada en arbrat monumental que ens indica aspectes que hem de tenir en compte pel present i futur de l’arbrat. Un d’aquests aspectes és la tala d’alguns plàtans que es troben ja en una situació més crítica; una proposta que, com bé va explicar el regidor Cot, estem estudiant per garantir la viabilitat i seguretat del Parc, disminuint-ne els riscos el màxim possible.

D’uns anys ençà s’han anat incorporant noves (i millors) metodologies al Parc encarades a fer més resilient el delicat equilibri d’aquesta plantació vella, una tasca iniciada per Martí Sureda l’any 1859. A banda d’augmentar notablement els dies de poda de seguretat que es fa bianualment o la incorporació del concepte de l’aerodinàmica dels vents al conjunt de l’arbreda, les tasques estan encarades a la millora del sistema radicular, com ara deixar de llaurar les illes interiors per no malmetre arrels superficials, descompactar i injectar anualment nutrients amb aire comprimit al llarg dels vials més compactats, fer una gestió diferenciada de segues per aplicar el principi bàsic d’agricultura regenerativa per augmentar la potència radicular i augmentar la capacitat de retenció d’humitat del sòl, incorporar les restes de poda al terreny amb biotrituradores, deixar troncs de gran diàmetre al sotabosc per afavorir l’aparició de fauna auxiliar (a banda de ser un joc per mainada) o aplicar bioestimulants naturals a l’aigua de reg, entre d’altres.

Però més enllà del reg, aquest 2025 la ciutat ha fet una aposta pel Parc en diversos sentits. Hem fet les actuacions per permetre que l’aigua tornés a passar pel canal, hem situat els bancs nous que feia anys que l’Associació d’Amics de la Devesa demanava, hem incorporat senyalització a l’entrada del mateix Parc i estem en vies d’executar unes obres d’accessibilitat per facilitar l’arribada a aquest indret. Mesures que se sumen al bateig de l’estació de l’aforament del riu Ter com a Francesc Ferrer i Gironès o el canvi d’il·luminació d’una part del Parc que feia anys que era necessari. I no ens quedarem aquí: la vicealcaldessa Gemma Geis està liderant una modificació de l’ordenança del Mercat, que reduirà la pressió i endreçarà l’espai -sense renunciar a un canvi d’ubicació en un futur proper- i estem estudiant noves mesures per limitar més el trànsit rodat i modificar alguns usos, com també estem treballant en millores que en els propers mesos es podran apreciar al parc infantil i al conjunt del Jardí de la Rosaleda.

En definitiva, la mirada al Parc de la Devesa ha de ser integral i ha d’incloure bona part del que ens compartia fa uns dies el senyor Motjé per poder garantir un futur digne a l’arbrat del Parc. I en paral·lel, l’Ajuntament ha de poder continuar millorant l’espai i l’entorn, i facilitant que la ciutadania gironina conegui i descobreixi encara més la Devesa. En aquest equilibri es demostrarà una bona gestió i, alhora, una proposta per a un BCIN (Bé Cultural d’Interès Natural) que tenim a la ciutat i un dels parcs urbans més importants que té el país. És el compromís del govern i continuarem treballant-hi sense deixar d’escoltar aquells que hi viuen a prop, els que l’han trepitjat des de fa dècades i aquells a qui ens agrada que Girona estigui plena de vida.

Subscriu-te per seguir llegint