Perduts a les rebaixes

El darrer dijous una meva neboda era dins d’un establiment comercial situat al centre de Girona interessant-se per una determinada peça de roba i el seu preu. Preguntada una dependenta per si ja eren aplicables les rebaixes del famós Black Friday, l’endemà divendres, aquesta li va contestar que per beneficiar-se hauria de tornar al dia següent, ja que només seria vigent aquell dia concret. Així ho va fer. Però quina seria la seva sorpresa quan la mateixa peça que havia estat objecte del seu interès hores abans havia vist augmentat el seu preu i a sota s’aplicava un descompte que deixava pràcticament les coses com estaven amb una lleugeríssima diferència.

Es tracta d’una gran marca de moda espanyola que ha comercialitzat els seus dissenys, de preus ajustats, exclusivament a través de botigues pròpies esteses arreu del món i amb el comerç digital. Curiosament és una empresa que ha defugit sempre d’invertir diners en campanyes de publicitat per promoure el coneixement dels seus productes, siguin mitjans convencionals o els que només operen a internet. Ho ha limitat al boca-orella dels consumidors i a fer soroll positiu a les xarxes. Evidentment alguns diners hi han hagut de posar. Res a veure amb el que ha fet sempre El Corte Inglés, els grans magatzems que molts anys han estat els primers inversors publicitaris del país. Les seves campanyes tenen algun eslògan ben present a la memòria popular com «Ya es primavera en El Corte Inglés» o «Si no queda satisfecho, le devolvemos su dinero».

Però on El Corte Inglés fou un avançat és en el tema de les rebaixes, especialment les de després del Nadal que els seus fundadors havien importat dels seus anys juvenils treballant als magatzems El Encanto de l’Havana. No sè què haurà estat d’aquelles dues senyores que solien ser les primeres en entrar tots els 7 de gener feiners per la porta dels magatzems de la plaça de Catalunya de Barcelona. La premsa i la televisió recollien les seves cares quan es produïa l’obertura de portes a les 10 del matí. Els clients entraven corrents a la recerca dels productes prèviaments vistos. En una ocasió alguns empleats els hi feren un passadís. Vaig posar interès divendres a la tertúlia d’en Jordi Basté a Rac1 per saber d’aquestes dues senyores i en Jordi recordava que eren dues germanes i una es deia Paqui.

Ja entrats en aquest segle les rebaixes encara estaven regulades i tenien unes dates concretes i unes obligacions per als establiments. Tant a botigues de Girona com a Barcelona o Madrid on solia comprar, parlem fonamentalment de roba, tenia una certa convicció que no m’estaven enganyant. Coneixia sovint el preu original i comprovava el descompte real. Moltes d’aquestes botigues ja han desaparegut per la combinació de dos factors : les grans superfícies i les vendes on line. El magnífic i recordat reporter d’aquest diari Josep Maria Bartomeu publicava al Dominical del diari durant molts anys una secció que es deia «Establiments antics». Amb el temps i a la que anaven tancant en Josep Maria, Josephus, n’acabava escrivint també el comiat.

Els canvis a les regulacions comercials han portat que avui ja es puguin fer rebaixes de qualsevol manera i moment, com passa amb els horaris i dies d’obertura. El campi qui pugui és generalitzat i l’esquema tradicional de les rebaixes com a negoci planificat, aquelles que s’entenien com una operació global per a una botiga que durava tota la temporada, s’ha volatilitzat. Primer la previsió de compra d’un stock de producte nou, la venda a un preu al principi del període i el càlcul de que al comerciant li caldria renunciar a una part del marge, amb un segon preu més baix per liquidar gènero i finançar la compra del següent, ha desaparegut. Un grup de cases és una urbanització i un grup de cases afegint-hi un bar i una botiga ja és gairebé un poble. Caldria tenir-ho en compte a l’hora de valorar el que està passant amb el petit comerç tradicional.

El cas de la neboda de compres que he explicat al principi de l’article em porta a dubtar de tot aquest vertigen i especialment aquestes dies amb el divendres negre i si estem monitoritzats a més d’enganyats. D’això en sap molt el lloretenc Albert Vinyals, doctor en psicologia del consum, autor de El consumidor tarat, i que des de fa més d’una dècada va tots els Black Friday a la tertúlia esmentada. Quan ho va fer per primera vegada el fenomen era que la primera campanya coneguda a Espanya d’aquest esdeveniment comercial importat dels Estats Units havia estat unes ofertes amb aquest nom de Media Markt. Ara ja és la llei de la selva. Estem perduts.

Subscriu-te per seguir llegint