En creixement i en descens

S’havia tornat a posar de cara la jornada, amb les derrotes del Llevant i l’Oviedo i l’empat, entre ells, del Mallorca i l’Osasuna. I encara podria ser millor, si avui el València perdés al camp del Rayo. Però potser ningú confiava a treure res contra el Madrid. Però aquest equip ja és capaç de competir de manera més continuada i fins i tot contra equips grans, com ahir. Això no treu que l'empat encara no permet sortir del descens i que obliga a continuar jugant amb la calculadora a la mà.

El primer que ho fa és Míchel, que ahir va tornar a repetir per activa i per passiva, la necessitat d'arribar als 20 punts abans no s'acabi la primera volta del campionat. Que és el mateix que dir, que els gironins han de fer vuit punts dels pròxims quinze que posaran en joc. Una renda ara mateix molt alta si es té en compte el que s'ha sumat en catorze jornades precedents, però que sembla del tot possible veient el rendiment que aquest equip ha donat en les tres darreres jornades, sobretot per les sensacions futbolístiques.

Una de les grans incògnites, però, serà saber què pot ser d'aquest Girona perdent la figura d'Ounahi, perquè el marroquí inicialment havia de marxar després del partit a camp de l'Elx, que ara ja es perdrà, per culpa de la targeta groga que va veure ahir. Buscar-li un substitut serà una situació complexa, sobretot tenint en compte les moltes baixes que té l'equip. Recuperar Lemar sembla ara un aspecte bàsic per poder fer front a la baixa del marroquí.

Mentrestant, aquest dimecres, el Girona es trobarà pel mig el partit de Copa davant de l'Ourense, que obligarà a realitzar dos desplaçaments seguits en una sola setmana. I pel que fa a la competició del KO, un cop més, la disjuntiva de si s'ha d'aprofitar o bé ara fa més nosa que mai, precisament perquè l'equip està centrat en la Lliga i perquè té una clara manca d'efectius.