Efectisme en el bloqueig Junts vs PSOE

Gràcies al bloqueig polític i parlamentari de Junts anunciat fa unes setmanes, ens hem pogut assabentar del llarg llistat de lleis que pensen bloquejar. Més enllà de l’opinió que ens mereixi aquest bloqueig, que serà més efectista que altra cosa com veurem, i una vegada més perseguint publicitat gratuïta (per cert, el seguiment exhaustiu, detallat i diari de TV3 va ser digne d’estudi quan Junts només té 7 diputats al Congrés i semblaria en tingui 70, i quan només té un 1,6% del total de vots al Congrés, tot i que això també ho hauria de saber el PSOE. O no?), el que m’interessa destacar és el tipus de lleis que el Govern central té en cartera per presentar al Congrés dels Diputats el que queda de legislatura fins al 2027. A part dels PGE (pressupostos generals de l’Estat), que aquests sí que realment tenen una dimensió política inqüestionable, i més si es tornen a prorrogar, amb tot el que significa de continuar retardant partides extraordinàries per fer front a les quatre emergències nacionals més importants que tenim, com són la de l’habitatge, la social, la climàtica i la de natalitat, el que es pot observar, si ens aturem una mica, és que són lleis sectorials, superestructurals i en alguns casos lleis que si no s’aproven, no ho notarem gaire. Sí que notarem, en canvi, que les despeses militars no permeten augmentar l’estat de benestar i d’això no es diu res.

Fem un repàs al gruix d’aquest llistat de lleis i valorem si aquestes són les Lleis que necessita urgentment Espanya i Catalunya. I dic urgentment, atès que per finalitzar la legislatura queden dos anys, en cas que no es convoquin eleccions generals anticipades, amb el que significaria que tot quedi aturat altre cop. No voldria ser exhaustiu, ni avorrit, crec que tenim el dret i deure a saber quines són aquestes lleis que tant «perillen» si hi ha un bloqueig.

La llei d’informació classificada, la llei per prevenir la «reduflació» (que els que la proposen deuen saber que és), la llei de serveis digitals i d’ordenació dels mitjans de comunicació (prohibirà aquesta llei l’accés als mòbils als menors de 16 anys i a les xarxes socials als menors de 18, si tan perilloses són?), la llei de regulació del vot telemàtic a les administracions locals, la llei de famílies (caldrà saber si aquesta llei contempla una campanya de gran abast amb caràcter d’emergència nacional per augmentar la natalitat, les ajudes a la natalitat, etc. i sortir del pou on estem des de fa dècades, o seguirem «tirant» d’immigració), la llei d’universalitat del Sistema Nacional de Salut (per garantir i blindar l’assistència sanitària als «sense papers» o per garantir la gratuïtat de tots els serveis sanitaris públics, eliminant la privatització i/o la concertació? Molt diferent és posar l’accent en una o altra), la llei de restabliment de la Comissió Nacional d’Energia, la llei d’informació empresarial sobre sostenibilitat, la llei d’indústria i autonomia estratègica (anirà a equilibrar i no dependre del gas natural liquat dels EUA tal com s’ha fet per no dependre del gas i petroli rus, així com a blindar la sobirania digital i no dependre de les grans multinacionals tecnològiques?), la llei d’accions col·lectives per a la defensa dels consumidors, la llei d’administradors i compradors de crèdits, la llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques per a menors, la llei orgànica de règim electoral general, la llei d’inclusió social de persones amb discapacitat, la llei de regulació de secrets oficials, la llei de responsabilitat patrimonial per danys derivats del Dret de la Unió Europea, la llei sobre comerç d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (un escarni que es presenti ara, quan fa anys s’ha demostrat un colador per emetre més), la llei per modificar el sistema universitari, la llei sobre jurisdicció universal, la llei sobre comerç exterior i en matèria de defensa (es blindarà l’autonomia estratègica d’Espanya, davant l’OTAN, la UE, els aranzels dels EUA o sense anar més lluny del Marroc?) o la llei pel control de la pesca marítima, entre altres.

«Que el 80% dels espanyols, segons el CIS, estigui insatisfet dels polítics, partits polítics, etc., és un toc d’alerta»

No negaré que algunes d’aquestes lleis puguin ser beneficioses per adequar o modernitzar l’estructura jurídica espanyola a estàndards més europeus, i que algunes puguin beneficiar algun col·lectiu, però en general són lleis que toquen, modifiquen, reformen aspectes superestructurals, corporatius o jurídics, però no d’infraestructura política, social, cultural, ambiental o econòmica. No faran modificacions substancials de l’actual sistema polític o econòmic. Són més reglamentistes que altra cosa i no signifiquen en cap cas modificar la Constitució espanyola, ni els estatuts d’autonomia, ni tampoc anar cap a un estat federal (per exemple). O per blindar l’actual llei d’acció climàtica, que fa aigües a l’hora de la seva aplicació, sobretot a Catalunya, que fa el que vol. O totes les iniciatives que s’han endegat fins ara sobre l’habitatge, que no és que facin aigües, és que són inútils davant d’un mercat que no hi ha voluntat política en intervenir. I de Rodalies i els transports públics, millor no dir res...

Pel que sembla, en aquesta legislatura no hi ha prevista cap llei de regeneració democràtica que signifiqui començar a remoure tots aquells aspectes que porten, en més d’un moment, a pensar que estem en una partitocràcia i no en una democràcia. Que el 80% dels espanyols, segons el CIS, estigui insatisfet dels polítics, partits polítics, etc. fa temps que és un toc d’alerta al que no s’està donant resposta per incompareixença de l’esquerra, i el malestar creixent reactiu només aflora per l’extrema dreta. No s’hi val després fer escarafalls.

Subscriu-te per seguir llegint