Dia de la Constitució

El dissabte 6 de desembre es celebra el dia de la Constitució, la norma fonamental que va ser el resultat de l’avinença entre, d’una banda, el sector reformista de la dictadura amb el suport dels poders fàctics del país i forans i, de l’altra, l’oposició antifranquista que capitanejava els moviments socials. Va ser una conjuntura enrevessada en la que el règim ja no podia continuar sobrevivint sense evolucionar i, a la vegada, les forces opositores encara no disposaven de prou força per una ruptura radical que fos capaç de desmuntar l’engranatge franquista.

I en aquelles circumstàncies es van mantenir intocables institucions com la monarquia i una part substancial de l’aparell repressiu i judicial. Alhora, es va blindar una concepció de la sagrada unitat d’Espanya i es van respectar els privilegis de l’Església catòlica, sense atrevir-se a qüestionar el Concordat amb la Santa Seu.

De fet, es va produir un consens constitucional que estigmatitzava qualsevol forma de dissens i fomentava una democràcia de baixa intensitat. Aquest pecat original d’haver sacrificat la ruptura per una reforma s’ha arrossegat durant anys i ha anat evolucionant cap una creixent desafecció ciutadana i un descrèdit dels polítics. També la despolitització i el desencant ha ajudat al creixement d’opcions d’extrema dreta que s’escampen pel món.

En tot cas, això no implica que la Constitució de 1978 estigui obsoleta. Moltes de les seves previsions en aspectes clau com el reconeixement de les llibertats democràtiques, el dret a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació i a la negociació col·lectiva són conquestes a preservar, però la defensa de les garanties constitucionals també pot conviure amb propostes rupturistes.

Per tot plegat, no és estrany que, avui dia, torni a ressorgir el debat sobre reforma o ruptura present en els últims anys del franquisme, lògicament en un context històric diferent.

En efecte, l’aparició incipient de moviments que qüestionen la Constitució és una realitat i representa un dels desafiaments més seriosos que el règim constitucional monàrquic i bipartidista consagrat el 1978 haurà d’afrontar. Certament, apostar per nous processos constituents populars és arriscat o utòpic sense comptar amb la força suficient.

En tot cas, si la via de ruptura ofereix dificultats, resulta menys realista encara apostar pel manteniment de l’estat actual o per reformes jurídiques que no posin en entredit el sistema.

Per tant, en el dia de celebració de la Constitució, cal reivindicar la necessitat d’impulsar processos constituents que trenquin amb els dictats dels mercats, blindin drets i béns comuns i assegurin els drets fonamentals amenaçats per formacions polítiques ultradretanes.

Subscriu-te per seguir llegint