El Madrid intimida els àrbitres; la resta, callen

La intimidació arbitral del Real Madrid és una màquina perfectament sincronitzada. No passen de l'empat contra un Girona, que és l'equip més golejat de Primera i ocupa posicions de descens, i ho converteixen en un robatori arbitral. I així cada partit que no guanyen. "El Real Madrid tiene cuatro puntos menos por los hijos de Negreira", van dir a la televisió oficial del club, o sigui la que dirigeix Florentino Pérez. "Sin liderato y con lio", portada del diari As de dilluns. "Negreira está muy vivo, por desgracia, para el Madrid", l'ínclit Tomás Roncero a la xarxa X. I, darrere d'ells, tota una legió de pseudoperiodistes al servei de Florentino i del Real Madrid. Al·lucinant.

I això en un partit on l'àrbitre, De Burgos Bengoechea, davant del dubte, va xiular sempre a favor del Madrid, que va mostrar tres targetes al Girona per cap als blancs, quan els madridistes van cometre 13 faltes (més algunes de no xiulades) per 9 al Girona. A De Burgos, només li va faltar agenollar-se per demanar perdó als madridistes per haver anul·lat, gràcies al VAR, el gol de Mbapée, jugador al qual va tolerar que amenacés al quart àrbitre: "¡Mírame cuando te hablo!", segons van captar les càmeres de Movistar Plus. O que va acceptar, acabat el partit, que el rodegessin quatre futbolistes blancs per protestar (dos minuts després del final, Bellingham encara era dintre del terreny de joc queixant-se a l'àrbitre), sense cap targeta, com tampoc la va veure Vinicius, tot i les seves visibles protestes.

Clamen per dos inexistents penals a favor del Madrid, un a Mbapée i un altre a Rodrigo, però ningú parla dels dos possibles penals comesos per Rudiger a Vanat. Un (minut 57) per una subtil empenta, quan l'ucraïnès enfilava la porteria de Courtois, suficient perquè no pogués rematar en perfectes condicions. A Movistar, ni ho van esmentar. I l'altre (minut 60), una bofetada de Rudiger a la cara de Vanat. No dic que, en ambdues jugades, s'hagués de xiular penal, però, com a mínim, ho eren tant o més que els dos que reclamen a favor del Madrid. Controlen tant el relat que ni tan sols l'entrenador del Girona va citar aquestes dues accions. Algú li hauria d'explicar a Michel, almenys així ho veig jo, que, quan li pregunten per un penal a Rodrigo, ell hauria de respondre que mirin els dos que han fet a l'ucraïnès.

En el Madrid, res s'improvisa, tot està calculat: a la prèvia, la seva televisió carrega contra l'àrbitre; abans del primer quart d'hora, un Xabi Alonso encolerit ja va reclamar un simple fora de banda en un clar avís a l'àrbitre; els jugadors no triguen gaire a rodejar el col·legiat per qualsevol acció, ho protesten tot; acabat el partit, Xabi Alonso va deixar anar el suposat penal a Rodrigo (Ancelotti feia el mateix) i, per descomptat, després se li formula la pregunta a l'entrenador rival, i així el relat gira entorn del que ells pretenen. Els seus mitjans de comunicació, que són la majoria, ja saben de què han de parlar.

I així aconsegueixen que els àrbitres, que no volen problemes, ni aparèixer assenyalats al "Chiringuito" o a les portades del Marca o l'As, donen un tracte molt més que preferencial al Real Madrid. Quan afavoreixen descaradament als blancs, com en el segon gol al camp de l'Elx (puntada de Vinicius a Iñaki Peña), es fa creu i ratlla i que no se'n parli més, i tal dia farà un any. El pitjor de tot és la submissió de la resta de clubs. Aquesta temporada, Florentino Pérez va aconseguir canviar tota l'estructura arbitral, i tothom ho va acceptar sense dir ni piu. No hi ha club a Espanya que s'atreveixi a plantar-li cara, l´ésser superior els té a tots acollonits: als àrbitres i a la resta de clubs.

Subscriu-te per seguir llegint