A la rehabilitació per la depilació

Com que imagino que els presos trans estan molt sol·licitats en segons quines galeries, ara tindran a la mateixa presó un servei de depilació làser. Ho pagarà la Generalitat, és a dir, tots nosaltres, de manera que quan ens trobem amb un presidiari, o presidiàrie, perdó, sense un sol pèl en tot el cos, a més d’admirar la seva finíssima pell podrem dir amb orgull que està preciós, o preciose, gràcies a nosaltres. Els presos heteros, i fins i tot els homosexuals, queden fora d’aquesta oferta esteticocarcellera, així que continuaran essent presos de pèl al pit, com ho han sigut tota la vida. L’opció que es depilin a la cera queda descartada perquè avui es considera tortura.

També els funcionaris de presons han acollit amb alegria la mesura. Després d’anys reclamant millors condicions de treball, per fi han estat atesos. D’ara endavant, si són agredits per un pres trans de cos mec com un culet de bebè, donaran les gràcies a qui correspongui. Sense pèl pel mig, que et trenquin el cap s’entoma amb higiènica satisfacció.

Entrar a la presó no implica abandonar la cura de si mateix, ja que un no sap mai en quina secció trobarà l’amor de la seva vida, si a les dutxes o en la bugaderia, així que més val estar en tot moment en perfecte estat de revista, és a dir, sense un pèl de més. Malgrat que encara no sapiguem exactament si els presos trans -o es diuen transpresos?- han de compartir presó amb presos, amb preses, o en dies alterns amb els uns i les altres, més val empolainar-los pel que pugui ser. La depilació làser ha de ser només un primer pas, ja que no serveix de res si no s’acompanya de manicura, maquillatge, podologia, banys de fang, lífting i roba interior picantona, tot a càrrec del contribuent. Lluny de molestar-nos, ens ho hem de prendre com una inversió que beneficia tota la societat, ja que un mai sap si no acabarà un dia a la presó, i aleshores bé que li agradarà que el seu company de cel·la estigui presentable, que l’hi preguntin si no a l’Ábalos i a en Koldo. O al mateix Vivales, que si no ha aixecat la veu per a criticar la mesura és perquè, al pas que la va la Llei d’Amnistia i amb el negre futur dels seus impulsors, un dia acabarà agraint el nou servei.

Subscriu-te per seguir llegint