Salvador Sunyer, vocació de servei

Fa molt temps va aparèixer pel meu estudi en Josep Clara acompanyat d’un jove historiador figuerenc, en Lluís Serrano Jiménez. En Clara és un amic i historiador que em ve a veure de tant en tant, des del principi de la meva carrera, crec que és dels pocs que ha conegut tots els meus estudis.

En Serrano em va dir que estava fent una biografia d’en Salvador Sunyer i Aimeric i que pel treball de camp entrevistava a gent que l’hagués conegut. El resultat d’aquella recerca, ha estat l’edició d’un llibre publicat per la Biblioteca/Fundació Valvi i l’editorial Gavarres Salvador Sunyer Temps polítics (1977-1991) que es va editar el passat mes d’octubre, un període que haurà estat molt profitós per l’autor, atès que l’Ajuntament de Girona li va encarregar la coordinació del llibre de fires d’enguany, que va ser presentat el 20 de novembre en el Saló de plens presidit pel batlle Lluc Salellas, en el que hi han participat diversos especialistes que han desenvolupat un text que es dedica a repassar, des de diversos vessants, tot el període que va durar el franquisme a Girona.

Tornant a la biografia d’en Sunyer, diré que està molt ben escrita i documentada. En ella se cita a multitud de ciutadans de Girona i Salt que el varen conèixer, molts fills de la postguerra com ara l’Enric Marquès, en Damià Escuder, en Jordi Creixans, la Joaquima Tomàs, els germans Montalban, en Francesc Ferrer, Joan Paredes... Els dos últims que he citat venien de la tradició catòlica, eren catalanistes moderats i reformistes, ben vistos en general per les elits econòmiques i eclesiàstiques, com també ho serien els germans Nadal i el reciclat Xavier Corominas.

El doctor Serrano fa una anàlisi molt correcta quan parla de Salt que passà de ser, a començament del segle XX, un poble rural dominat pel gran terratinent, el marquès de Camps, a un poble industrial (tèxtil) que tot primer atragué pagesos de l’entorn que combinaven la feina a la fàbrica amb el conreu dels horts.

Més endavant Salt ha tingut diverses onades migratòries vingudes tot primer d’Espanya, i més endavant d’arreu del món. Aquest fenomen, també l’hem vist a l’antic poble de Santa Eugènia de Ter.

A mesura que vas entrant en el text de gairebé 500 pàgines, això sí, àmpliament il·lustrat, es veu que en Serrano ha llegit i après dels grans: Hobswan, Pierre Vilar, Fontana, Sobrequés, Clara, Selles,...

Entre els molts periodistes que han conegut en Salvador Sunyer, ens ha interessat especialment el que li va confessar a Xavier Martí Ylla, que també és historiador, quan li va dir: no soc ni socialista ni comunista, però tinc l’aspiració que les coses estiguin força més ben repartides.

Sunyer reconeix que hi ha injustícies i explotació, però la seva formació cristiana, l’hi impedeix anar una passa més endavant i definir la situació com la lluita de classes capitalista que varen formular Marx i Engels.

En Miquel Berga amic personal del primer batlle de Salt, un cop aconseguida la segregació de Girona, parla de l’Efecte Sunyer. Berga diu que ideològicament beu més del sermó de la muntanya de Jesús de Natzaret, que de les pàgines d’El Capital, la bíblia dels comunistes.

Per en Berga la Justícia social i el catalanisme popular van ser els fars que varen il·luminar la seva acció política. Sunyer va ser un home honest, un catòlic practicant de profundes conviccions cristianes. Els seus ideals religiosos i catalanistes foren sempre la seva guia. Ja abans d’entrar en política, quan exercia la professió d’auxiliar de farmàcia per a mantenir la seva nombrosa família, quan plegava de treballar, anava a donar classes de català. En Sunyer va ser un bon ensenyant i va crear escola, de les seves classes en va sorgir l’ADAC que encara avui està picant pedra a favor del català.

En Sunyer no va poder estudiar, però era un bon orador, un pedagog estimat pels seus alumnes i un notable lletraferit, admirava molt a un altre Salvador, l’Espriu.

Al voltant del pater espiritual Salvador Sunyer, es va edificar un important lobby cultural i polític que tingué molta influència durant molts anys, tant a Salt com a Girona. El PSC dels germans Nadal va saber engalipar-los i portar-los cap al seu terreny. El primer fou un gentleman, mai millor dit perquè era el professor d’anglès, Miquel Berga. Altres membres de la colla eren en Guillem Terribas, impulsor de la 22, el fotògraf Josep Maria Oliveras, l’actor i director de teatre Xicu Masó, l’arxiver[J1] Joan Boades, actual cronista oficial de la ciutat de Girona i el seu mateix hereu, que també es diu Salvador, ara a la reserva, però que ha estat molts anys al capdavant de Bitó produccions i de Temporada Alta.

Curiosament, cap d’aquests saltencs il·lustres, continua vivint Salt.

Aquella època en l’òrbita del PSC, també podem citar a Josep Maria Fonalleras, els germans Curbet, Jaume i Quim o, el que ha arribat més lluny l’Antoni Puigverd col·laborador regular de La Vanguardia. Menció a part, podem dir que també estaven en sintonia, Mossèn Modest Prats i el professor universitari Mon Marquès.

La informació que dona el doctor Serrano en aquest llibre, donaria per escriure diversos articles, atès que l’autor analitza molts temes amb una gran rigorositat. Ens han agradat especialment els següents capítols: La sisena columna: heroïna i marginalitat, la forja d’un líder, construcció de la pròpia imatge, per què s’han enamorat de mi...,

Vaig relacionar-me amb Salt des de l’època de La Pastera i vaig conèixer en Salvador Sunyer i seguir la seva trajectòria. Va ser un home de consens, que sempre va tenir una gran vocació de servei públic, primer amb els seus clients a la farmàcia, després amb els seus alumnes de català i més endavant quan va entrar en política, amb els electors que li varen fer confiança i els veïns que el varen convertir en el primer alcalde de Salt de l’època democràtica postfranquista. n

Subscriu-te per seguir llegint