«Em dona igual» el català

No és cap sorpresa. L’ús del català continua caient en picat a Girona, com a la resta de Catalunya. Cadascú pot parlar en l’idioma que li vingui de gust i utilitzar el que el faci sentir més còmode, però per aquells que estimem la llengua catalana com un fet diferencial i cultural, hem d’estar preocupats. Fa nou mesos vaig escriure, en un article, la inquietud per aquest fet i alguns comentaris preguntaven de quin retrocés parlava. Simplement que el fa servir menys gent i, com a riquesa cultural i essent la meva llengua materna i la que històricament s’ha parlat en aquest país de manera majoritària tot i ser perseguida, m’amoïna.

La darrera enquesta feta pública constata que el català és la llengua habitual de menys d’un terç dels catalans, el 32,6%. Això passa per primera vegada en, com a mínim, vint anys. Ara mateix a les comarques gironines, la població que usa exclusivament el català com a llengua habitual és del 45,1%, un retrocés de nou punts percentuals respecte al 2018.

El futur no és esperançador. Només cal parar l’orella per copsar que anirà a més. Fa unes setmanes vaig passar per davant de dues escoles amb prou temps per parar les orelles i escoltar les converses de les noies i els nois. Tres grups s’expressaven en castellà i l’altre en català. I era un català del tipus «em dona igual» i «m’he caigut». Aquestes expressions per algú no són un problema. De fet, millor això que res. Però aquest algú deu estar feliç. Potser és dels que continua pregonant que el castellà està perseguit a Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint