S’interromp la transmissió del català

El títol entre cometes és de Carme Junyent, eminent autoritat i lluitadora per la llengua catalana. Clara i contundent, aquella opinió, que anava acompanyada d’aquesta altra: «El català està en situació delicada. Si deixem d’utilitzar la llengua, desapareix.» Una mirada general al panorama ja presenta unes dificultats referents a la plena salut del català: les persones migrants que acaben d’arribar, la relació social dintre d’un país obert a tots els vents, i l’entrada de les noves tecnologies amb llenguatges propis; sovint, en aquest camp de les novetats, fer sortir una paraula diferent del català és signe de fardança, que ve a ser un despreci del català. A Girona hi ha un restaurant que posa la carta a l’aparador del carrer escrita en totes les llengües menys el català.

Fa més de 30 anys que els catalans tenim TV3. «La teva», «la meva» i altres tendreses publicitàries. Però, des d’aquesta familiaritat, també es poden veure desviacions i errors respecte de la funció educativa que té un mitjà tan poderós i tan ben inserit a la vida quotidiana. Si és la nostra televisió, compartim el plat de la sopa.

Per posar la primera cullerada, ens situem a Joc de cartes, el magnífic programa al qual desitgem molts anys de vida; situem-nos: aquells moments en què els concursants mengen en silenci, paladegen, i el programa distreu els espectadors amb un fons musical que acostuma a ser (per teletext) música, lletra i veu, tot de procedència anglesa. No se sap què hi pinta, aquí, l’anglès. Si, mentre els concursants es dediquen al seu pollastre amb escamarlans, volen fer un comentari, el fan, el diuen, però la seva veu es barreja i se solapa amb aquell teletext en anglès, que mai no hauria d’haver aparegut. Un poti-poti que demana correcció. És un mal sofregit de llengua que s’ha cremat, impresentable, als fogons de TV3. Ara també hauríem de comentar l’escàs percentatge de llengua catalana que s’observa en els programes de concursos musicals, realitzats amb notable inversió en escenografia, tan ben rebuts sempre, però fent un pobre servei al català.

Sense moure’ns de la pantalla de televisió, altres emissores també se salten la prioritat de la llengua catalana. Televisió de Girona ha programat un espai d’entrevista i conversa enterament en llengua no catalana.

Si el servei públic de la televisió vol figurar entre els mitjans educatius fonamentals, els seus directius s’han de calçar les botes de la feina i posar-s’hi. Més enllà d’eslògans i de publicitats, ha d’haver-hi una realitat efectiva, de presència i voluntat de servei a aquest país i en aquest moment.

La cirereta del pastís: acaba d’anunciar-se que Barcelona crea una beca dotada amb 80.000 euros, beca destinada a escriptors de Llatinoamèrica, per a motivar-los a escriure una novel·la sobre la ciutat.

Un recordatori tant curiós com amargant: la mateixa TV3 anunciava i denunciava en el telediari del passat dia 27 de novembre de 2025 que «el català està en emergència lingüística.»

Subscriu-te per seguir llegint