Junts: entre Sánchez i Aliança

La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, en una roda de premsa a la seu del partit a Barcelona / Bernat Vilaró

A Junts li agradaria ser Convergència (o el PNB) i poder aprofitar la debilitat de Pedro Sánchez. El president del govern espanyol necessita els seus vots i, com s’hauria fet en els temps de Jordi Pujol o Xabier Arzalluz, això és terreny adobat per a la negociació en condicions favorables. Uns quants traspassos de competències per aquí, uns milions d’inversió per allà i una comissió bilateral sobre finançament i enllestit. Pedro Sánchez hauria guanyat més temps perquè la gent s’oblidés d’Àbalos i Cerdán; i Junts s’hauria reivindicat com "el gran negociador" que aconsegueix "resultats" per a Catalunya. Però, per desgràcia seva, Puigdemont no pot ser ni Pujol ni Arzalluz per culpa de les enquestes. Uns sondejos, els demoscòpics i els de les converses de sobretaula, que dibuixen l’emprenyamenta postprocés de molts votants de Junts (i d’ERC i de la CUP) que ja no compren la història de "la puta i la Ramoneta". Uns votants que ara, embafats de traspassos de competències, han decidit que compraran un producte que està molt més de moda. És a dir, Sílvia Orriols, Aliança Catalana i deixar de parlar de comissions bilaterals per fer-ho d’immigrants, seguretat i solucions fàcils per a problemes complexos.

I aquí, què farà Junts? Fer de Convergència o convertir-se en uns imitadors, una mica més endreçats i ben presentats, d’Aliança Catalana?

No ho saben ni ells. I, segurament, acabaran fent una mica de les dues coses. Per un costat, i sense explicar-ho gaire alt, continuar parlant a Madrid, a Waterloo, o a on sigui, amb el PSOE per intentar treure rèdit de la necessitat de Sánchez. I, per l’altre costat, amb els alcaldes més amenaçats per la "moda de Ripoll" al capdavant, dir tant alt com sigui possible que estan molt enfadats i que no tenen res a negociar amb els socialistes.

I aquí hi ha la nova versió de la "puta i la Ramoneta": els malabarismes per compaginar l’agenda política dels que es mouen pels passadissos de Madrid amb el dia a dia dels alcaldes que han de convèncer els seus veïns perquè no votin Aliança Catalana.