La Secció Femenina contra Soto Ivars

Hi ha una esquerra que, volent ser feminista, inclusiva, vegana i ciclista, és el més semblant a la Secció Femenina que mai s’ha vist, fins al punt que s’assembla més a la Secció Femenina que la mateixa Secció Femenina. Un tendre record de la meva joventut són les senyores catòliques, estampeta de la verge en mà, concentrades a les portes d’un cinema si la pel·lícula xocava amb les seves idees, o si la Cantudo hi ensenyava una teta. Jo, entre pragmàtic i gandul, pensava que ja són ganes, que si una pel·lícula no t’agrada, amb quedar-te a casa tan panxo, tema solucionat. El mateix penso quan llegeixo que hordes de senyores i senyoretes es manifestaran on Soto Ivars presenti el seu llibre, si bé amb estampeta d’Irene Montero en lloc de la verge i mostrant teta elles i no la Cantudo. El que tenen de bo aquestes noves Margaritas de Comunión Tradicionalista és que em fan sentir altre cop jove, el que tenen de dolent és que em retrotreuen al franquisme i les seves censures. Potser aquestes performances són part dels 200 actes que havia d’organitzar Pedro Sánchez en memòria del dictador, i Soto Ivars —i jo mateix— sense saber-ho.

El llibre Esto no existe va de les dones que denuncien falses agressions de la parella per les causes més pelegrines, des de simple despit fins a aconseguir millors condicions en el divorci, o per fer-se amb la custòdia dels fills o del gos. De la reacció contra l’autor es dedueix que hi ha més denúncies falses de les que pensàvem, o no hi hauria protestes ni boicots ni res. Ningú aniria contra un llibre que acusés els venedors de cupons de simular ceguesa, o contra un que assegurés que hi ha vida intel·ligent en el govern, simplement els ignorarien. El llibre de Soto és molest, per tant és necessari. Si vull un llibre complaent, vaig a la secció de literatura infantil, que ben pensat és on hauria d’anar tanta protestona, a veure si llegint contes de prínceps i princeses ens deixen als adults llegir el que ens doni la gana.

Un matí vaig estar amb Soto Ivars i altres prenent una cervesa en una terrassa de Barcelona, i puc assegurar que no va assassinar cap dona, almenys en l’estona que jo hi era, no sé a la tarda. Ni tan sols va fotre mà a cap de les que passaven pel carrer, i això que era primavera, que la sang altera, jo mateix vaig haver de contenir-me mentre a ell se’l veia tan tranquil. Vull dir que estic segur que el llibre ni justifica la violència de gènere ni en nega l’existència (i encara que ho fes, hauria de poder presentar-lo en llibertat), sinó que assenyala la llei de violència de gènere com a subterfugi per a aconseguir altres objectius. Es veu que escriure tal cosa és un delicte de lesa humanitat, perquè hi ha una cosa molt pitjor que apallissar la senyora: insinuar que hi ha senyores que menteixen. Caldria recordar la cita de Douglas Murray: la víctima no sempre té raó, no sempre ha de caure’ns bé, no sempre mereix elogi i, de fet, no sempre és víctima.

No en tenen prou de no llegir el llibre de Soto Ivars, volen que ningú el llegeixi. No en tenen prou de no anar a la presentació, volen que no hi hagi presentació. No en tenen prou de ser amargades, desitgen que tothom ho sigui. Si jo m’hagués de manifestar cada cop que es presenta un llibre que no m’agrada, hauria de sol·licitar excedència laboral i el divorci, ja que no tindria temps ni d’escriure ni de veure la família, ocupat com estaria dia i nit. Per desgràcia, no tinc ànima de censor, així que m’haig de conformar a llegir el que m’agrada i ignorar el que no m’agrada, i és una llàstima, perquè segur que un es sent la mar de revolucionari i progressista cridant contra un escriptor i el seu llibre. L’ideal seria cremar-lo —a l’escriptor, no al llibre—, però això allibera gasos a l’atmosfera, i aquí, a més de progressistes, som ecologistes.

El positiu de tot plegat és que els qui increpen Soto Ivars a les portes d’una llibreria, compleixen una funció higiènica: la de demostrar que el llibre és saludable. Ja va dir Céline que "la presència de la merda és la millor prova del correcte funcionament d’un organisme".

Subscriu-te per seguir llegint