El backyard de Trump

Hondures en un país de només deu milions d’habitants. A casa nostra cada dia ens és més proper, atès que a les comarques gironines hi resideixen més de 30.000 hondurenys. El proppassat diumenge 30 de novembre se celebraren eleccions presidencials, combinades amb locals i legislatives.

Tres eren els candidats més ben situats per a rellevar la presidenta Xiomara Castro. A Hondures no es pot repetir mandat i a la seva cadira aspiraven la seva successora, Rixi Moncada (Libre), Tito Asfura (Partit Nacional) i Salvador Nasralla (Partit Liberal). Totes les enquestes situaven aquest darrer -un conegut periodista esportiu- com a guanyador. Però ha passat més d’una setmana i encara no se saben els resultats finals. La distància segons el Consell Nacional Electoral (CNE) entre Asfura (40,20%) i Nasralla (39,50) és de menys d’un punt, mentre Rixi s’enfonsa amb només un 19% de vots.

Nasralla no es cansa de manifestar que les actes de les zones rurals han estat manipulades, tot donant proves que s’han inflat els vots del Partit Nacional. Però allò més significatiu és la ingerència de Donald Trump en aquesta contesa electoral. A 48 hores de les eleccions va publicar a la seva xarxa social que l’expresident Juan Orlando Hernández (PN) sortiria de la presó, malgrat que fa més d’un any fou condemnat pel Tribunal Federal de Nova York a 45 anys de presó. Segons l’acusació del fiscal JOH havia participat en la introducció de milers de tones de cocaïna als Estats Units amb la col·laboració de forces de seguretat hondurenyes implicades. En el judici es va afirmar que el capo Chapo Guzman li entregà un milió de dòlars per a la seva campanya presidencial.

I si amb això no n’hi hagués prou Donald Trump anuncià el seu suport a l’hereu de JOH, Tito Asfura, fins al punt que amenaçà de boicotejar les remeses -representen el 26% del PIB hondureny- que arriben procedents dels Estats Units al país centreamericà si el candidat del Partit Nacional no guanyava les eleccions.

Tot plegat lamentable. Trump no pot dir que vol lluitar contra el narcotràfic si allibera de la presó un dels seus principals protagonistes. Per cert, jutjat amb totes les garanties als Estats Units. I així un país petit, que no surt massa als mitjans de comunicació, s’ha convertit en un camp de batalla pel control del narcotràfic, tot essent el sisè país més perillós de món. Ara ja el crim organitzat s’ha traslladat de les principals ciutats com Tegucigalpa o San Pedro Sula a les zones rurals que és on hi ha els cultius de coca. Hondures ja no és part de la ruta entre Colòmbia i Mèxic, sinó que s’ha convertit en un productor de droga. I hom es pregunta per què Donald Trump vol controlar la cocaïna que arriba als Estats Units, quan indulta un personatge com Juan Orlando Hernández que fou condemnat a 45 anys i que la investigació ni més ni menys la va portar la DEA.

I així Hondures es perd enmig del fang. Una vegada més tot fa pensar que robaran les eleccions a Salvador Nasralla que porta més de dos anys recorrent el país i denunciant els casos de corrupció que afecten d’una manera escandalosa Libre i el Partit Nacional. Aquest periodista esportiu ja havia viscut situacions semblants i continua lluitant a contracorrent perquè es coneguin uns resultats que semblen a hores d’ara del tot manipulats.

Aquesta incertesa institucional s’agreuja cada dia més i el govern en funcions de Libre està amenaçant en anul·lar els resultats davant el munt d’irregularitats que ha viscut el procés electoral. En aquest sentit, Nasralla no hi està d’acord i vol una revisió de gairebé dues mil actes, la qual cosa sembla que li podria donar la victòria. Des de la llunyania Donald Trump vol apoderar-se del país, atès que Libre és una formació d’esquerres que té bones relacions amb la Xina.

Hondures ocupa una posició estratègica a centreamericà i l’administració de Trump hi vol posar les urpes sigui com sigui. Segons com es manifesti i actuï finalment la CNE, Hondures pot viure un autèntic terratrèmol amb enfrontaments al carrer. El narcotràfic no té amics i la violència a les zones menys desenvolupades cada dia és més preocupant. Malauradament els ciutadans continuaran sense tenir futur en el seu país i es veuran obligats a sortir en direcció als Estats Units i Espanya. Per cert, malgrat el nombre d’hondurenys que hi ha avui a casa nostra, cap d’ells va poder exercir el seu dret al vot. Això ja ho diu tot.