I a can Girona encara no saben si han de fitxar

Miguel Delibes, que, a més de ser un gran escriptor, sabia molt de futbol, va escriure en un article, recollit a «El otro fútbol» (Ediciones Destino 1982), que «el centre del camp, lloc on es couen els èxits i els fracassos, no serà mai nostre si el rival de torn ens guanya en força i velocitat, que és tant com dir en fermesa i sentit de l’anticipació». He recordat aquesta encertada anàlisi de Delibes veient com el Girona deu ser l’únic equip de les principals lligues europees que no té mig del camp, i els seus responsables ni s’immuten. Havent sumat tan sols dotze punts de 45 en quinze jornades, de ser l’equip més golejat (29 gols rebuts), d’ocupar posicions de descens tota la temporada, i del doble ridícul de l’última setmana, a Ourense i al camp de l’Elx, resulta que el president simbòlic, Delfí Geli, manifesta que «caldrà veure com està l’equip el mes de gener per si cal prendre alguna decisió», i l’entrenador Michel, a la lluna de València des de fa temps, ens diu que «no he parlat amb Quique» sobre els reforços que, tant sí com no, haurien d’arribar en el mercat d’hivern. Que a tres setmanes d’obrir-se el mercat d’hivern, no sàpiguen quines posicions s’han de reforçar i que, ni tan sols, tinguin cap jugador lligat, és propi d’irresponsables que passen de tot, mentre la bossa soni. Deuen trobar normal que l’equip amb el desè límit salarial hagi encaixat deu gols, deu, contra els tres equips que van pujar de Segona: Elx, Llevant i Oviedo.

Al Girona se li presenta un mes de gener decisiu, amb partits contra rivals de la seva lliga. Abans de rebre el Barça, el 15 de febrer, té quatre partits a fora (Mallorca, Espanyol, Oviedo i Sevilla) i només dos a casa (Osasuna i Getafe). Tres d’aquests partits (Mallorca, Osasuna i Espanyol), segurament seran amb l’absència d’Ounahi (a Elx es va comprovar que, sense ell, ni Arnau, aquest equip és molt mediocre). Per tant, si esperen a l’últim dia de mercat, com acostuma a fer Quique Cárcel, igual el descens a Segona ja està dat i beneït. Després d’una horrible primera volta i de no haver cobert les posicions d’Arthur Melo, Yangel Herrera i Krejci, és imprescindible una forta sacsejada per girar aquest equip com un mitjó.

Per tant, caldria incorporar, com a mínim, un central, un lateral esquerre, dos migcampistes purs i, veient la inoperància golejadora, també algú que vegi porteria. Paral·lelament, s’haurien de buscar sortides a jugadors com Asprilla i Solís, que no mereixen romandre ni un dia més a la plantilla, i, si contractualment fos possible, retornar Thomas Lemar a l’At. de Madrid. També hauria de sortir Abel Ruiz, però, de lesió en lesió, ens l’haurem de menjar fins al juny de 2029, igual que Van de Beek fins al 2028. Per esmenar la pèssima planificació estiuenca, hi ha tres inconvenients: 1. Fitxar el gener és més difícil que a l’estiu; 2. Quan estàs en posicions de descens, costa molt més convèncer jugadors destacats; i 3, la més complicada, tota aquesta feina l’ha de fer la mateixa direcció esportiva que ha aconseguit que el Girona hagi passat de la Champions a sumar 25 punts dels últims 102 disputats, que ha confeccionat la plantilla més descompensada de Primera i que l’any passat es va pensar que, amb Abel Ruiz i Miovski, es podia competir a la selecta Lliga de Campions. Per tant, ves a saber si, en lloc de reforçar les posicions necessàries per equilibrar l’equip, amb jugadors contrastats, ens sorprenen amb l’arribada de Sadiq (152 minuts amb la Real Societat), Claudio Echeverri (fracàs total al Bayer Leverkusen, amb 265 minuts entre Lliga i Champions) o algun altre mitja punta (esperem que sigui fals el rumor difós a Sevilla sobre el Chimy Avila). Tema a part és la gestió de la porteria, un altre ridícul galàctic. Aquí, el problema per fitxar és que, després de veure com dos porters top (terminologia Michel), Pau López i Livakovic, són suplents d’un Gazzaniga que rep gols a cabassos, no voldrà venir ningú amb cara i ulls. Posats a fer, l’ideal per a Michel seria recuperar Toni Fuidias, incomprensiblement renovat l’estiu passat, que és un expert a seure a les banquetes.

Subscriu-te per seguir llegint